1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="8jz83qoeoo"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-meu-gat-es-molt-bestia/">El meu gat és molt bèstia</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-meu-gat-es-molt-bestia/embed/#?secret=8jz83qoeoo" width="600" height="338" title="«El meu gat és molt bèstia» — Ibbycat" data-secret="8jz83qoeoo" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18900-01-3.jpeg237213La història comença amb la descripció exagerada d’un gat, gros, bèstia i molt salvatge, per part del seu propietari, i continua amb l’enumeració de totes les accions de la vida quotidiana d’aquest felí, i la impossibilitat del seu amo per determinar-ne la tipologia. Serà gràcies a les imatges que descobrirem la veritable identitat d’aquest peculiar animal de companyia. El meu gat és molt bèstia és un dels primers àlbums que va incloure una relació contradictòria entre el text i les imatges. En aquesta masterpiece, Bachelet juga deslegitimant el poder tradicional del narrador a través de les il·lustracions, i atorga un nou paper al lector. La interpretació només és possible si el lector opta per un rol actiu i desxifra el decalatge entre dos codis, l’escrit i el visual, que constantment es repliquen. El text opta per la primera persona del singular del present d’indicatiu gairebé fins al final del relat. Això li permet a l’autor descriure, de manera clara i aparentment objectiva (pròpia de molts llibres informatius), les característiques d’aquest gat domèstic. A més a més, el text s’ubica en llegenda, com és propi d’aquelles obres més tradicionals. Contràriament, les imatges contenen més complexitat. Bachelet repta el lector a llegir unes il·lustracions plenes de contradiccions, d’absurditats i de referències pictòriques a múltiples obres d’art. En qualsevol cas, cap dels dos codis poden funcionar un sense l’altre. És la tasca del lector, la d’anar reconstruint i omplint els buits; la de donar sentit a aquesta història d’un gat més ximple que bèstia; i d’un narrador babau que empodera petits i grans amb l’alfabetització visual. L’editorial EntreDos ens ofereix una reedició d’aquest àlbum canònic de Gilles Bachelet publicat per primer cop a França fa gairebé vint anys (2004), i que amb el pas del temps ja no es trobava a l’abast. És d’agrair, doncs, la tasca de recuperació d’aquesta editorial, i d’actualització de la traducció per part de Teresa Duran. Dos petits bemolls d’edició: al llom del llibre hi ha un error ortotipogràfic, i al títol, un criteri de traducció de l’adjectiu desafortunat. Si encara avui llegim aquesta meravellosa peça és per l’enginy i la innovació d’aquest il·lustrador francès en establir una nova relació de poder dins les pàgines de l’àlbum –entre els mots i les imatges, entre el narrador textual i el visual–,  i en enriquir la relació entre el lector i el llibre en un joc altament estimulant.  BACHELET, Gilles Teresa Duran Gilles Bachelet EntreDos