1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="YhWK1zqqMS"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-meu-pare-de-vegades-es/">El meu pare de vegades és…</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-meu-pare-de-vegades-es/embed/#?secret=YhWK1zqqMS" width="600" height="338" title="«El meu pare de vegades és…» — Ibbycat" data-secret="YhWK1zqqMS" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-4031-8.jpeg191264Una nena rinoceront ens explica en primera persona com és el seu pare a través de diferents episodis de la vida quotidiana. Un pare que és descrit com infantil, bèstia, gros, despistat, maldestre, oblidadís, escandalós, esbojarrat, juganer, i que malgrat la imperfecció aparent, acapara tot l’afecte de la petita protagonista.  L’àlbum, de grans dimensions, en harmonia amb les mides d’aquesta família humanitzada de rinoceròtids, proposa una temàtica propera a la síndrome jungiana d’Electra que passen algunes nenes entre els 3 i els 6 anys, i que es manifesta per la preferència afectiva cap al pare. Les il·lustracions de Guido Van Genechten, gran coneixedor de les possibilitats que ofereix l’àlbum en la lectura destinada als més petits, són per badar, amb uns personatges altament expressius, i amb situacions representades a través de nombrosos detalls. Text i imatges juguen i es complementen a la perfecció en les dobles pàgines a fons perdut, dins i fora de casa. Una obra dinàmica en què ja des del títol se’ns evoca el petit suspens i la curiositat.   És destacable l’opció de Van Genechten per utilitzar una veu narrativa en primera persona, que li permet empoderar la nena protagonista. Aquest canvi narratiu, propi de molts àlbums del segle XXI, recorda aquell «tengo un secreto: mi madre es un puercoespín» de Secreto de familia d’Isol o a les primeres paraules («El pare és alt, fort, llest…») de la nena de Com vaig curar el pare de la seva por als nouvinguts, de Rafik Schami i Ole Könnecke. En tots dos, la veu en primera persona de la protagonista reflecteix una posició crítica i una nova visió de la infància i de l’autoritat parental. Precisament, aquesta veu sàvia es manifesta també aquí en altres aspectes més formals i materials del llibre, com la font tipogràfica: clara, entenedora i precisa per la protagonista, en contraposició a la lletra manuscrita i infantil present en els diàlegs entre personatges.  L’artista flamenc elabora, una vegada més, una obra idònia, ben feta i divertida destinada a les primeres edats, i altament recomanable per llegir en veu alta. Si en voleu un tast, en aquest enllaç es pot veure el booktrailer de l’àlbum en versió original.  VAN GENECHTEN, Guido Maria Bertran Guido Van Genechten Baula