1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Z25oE9GB4h"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-meu-vaixell/">El meu vaixell</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-meu-vaixell/embed/#?secret=Z25oE9GB4h" width="600" height="338" title="«El meu vaixell» — Ibbycat" data-secret="Z25oE9GB4h" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16804-38-2.jpg329400El gran autor i il·lustrador italià Roberto Innocenti presenta El meu vaixell, un àlbum amb l’aparença d’un llibre de coneixements que parla de la història d’un vaixell, però «el meu» del títol, la primera persona, condueix de la no-ficció cap a la ficció. I és que el llibre és una mostra excel·lent de barreja i entesa entre ambdós conceptes. L’autor s’inventa i narra la història d’un capità i el seu vaixell, que comparteixen cinquanta anys de la seva vida. El títol original és My Clementine, el nom del vaixell i, al meu entendre un títol més precís, que dona més informació del llibre que el títol triat per a la traducció al català. Pel protagonista, el vaixell ve a ser com un company de fatigues, com un peluix que l’acompanya per bona part de la vida, un ésser proper amb qui comparteix situacions de tota mena, tempestuoses i també plaents, descrites amb minuciositat pel dibuix, al mig de vinyetes de diferents mides i amb un text sintètic. Tot i ser una història inventada, subjectiva i escrita en primera persona, com un diari o una novel·la, l’il·lustrador aprofundeix, amb una minuciositat excepcional i intencionada, en la descripció tècnica de tots els elements i detalls del vaixell i el seu entorn, com si d’una obra d’informació es tractés. Aquest aspecte es realça amb un annex on la minuciositat s’exagera, amb la informació dels trajectes habituals del vaixell, l’estructura i els elements del tipus de nau. El meu vaixell ve a ser una barreja acurada de realitat i ficció que cuida tots els ingredients del dibuix, però també del llibre, salpebrats amb una imaginació subtil i amb un to confidencial. Tot plegat converteix el llibre en un exemplar per analitzar i per assaborir amb calma. INNOCENTI, Roberto Maria Lucchetti Kalandraka