1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Dj4WbMZIIb"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-misteri-de-les-lletres/">El misteri de les lletres</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-misteri-de-les-lletres/embed/#?secret=Dj4WbMZIIb" width="600" height="338" title="«El misteri de les lletres» — Ibbycat" data-secret="Dj4WbMZIIb" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9454-168-1.jpg782800No és el primer cop que Eulàlia Canal, guanyadora del Premi Barcanova 2006 per Un petó de mandarina, i Elena Frauca col·laboren en un  projecte de literatura infantil. El resultat, un cop més, és elogiable, ja que el binomi imatge-text d’aquest àlbum il·lustrat sintetitza de manera efectiva el missatge que vol transmetre: la fascinació per la vida i pels llibres. De forma concisa i amb respecte, els menuts són introduïts en una història protagonitzada per en Miko i la Muska, dos germans que gaudeixen contemplant com el seu pare treballa l’hortet domèstic. El que els meravella realment és veure créixer els fruits de la terra, així, quasi del no-res, d’unes petites i insignificants llavors. Coneixedors del misteri de la vida, com en diu el pare, posen en pràctica una idea que ha tingut la petita Muska, que no és altra que plantar lletres per tal que en creixin contes. La introducció que fa Canal per arribar al rovell de la història, és a dir, a l’arbre d’on creixen els fulls, primer blancs i després curulls de lletres i històries, focalitza l’atenció de l’infant en l’entorn pròxim dels protagonistes, les seves inofensives picabaralles i els seus interessos comuns. Es podria dir que el moment més entranyable del relat és el de l’espera, això és, quan els dos germans s’expliquen «pensaments i preguntes», comparteixen records de l’estiu passat i es queden en silenci, mirant l’horitzó o bé endevinant les formes que els suggereixen la desfilada dels núvols. Meitat conte màgic, meitat celebració de la vida i la lectura, l’acurada proposta editorial es recolza sobre un text amable i directe, així com en els delicats dibuixos de la il·lustradora granollerina, en color pastel, dels quals cal emfasitzar la gestualitat expressiva dels personatges. La suma d’ambdós continguts reforça els valors acollidors de les relacions familiars i posa en valor el gaudi que es deriva de l’exercici de la imaginació. CANAL, Eulàlia Elena Frauca Mosaics Llibres