1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sjPoHd4zaz"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-misteri-delx/">El misteri d’Elx</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-misteri-delx/embed/#?secret=sjPoHd4zaz" width="600" height="338" title="«El misteri d’Elx» — Ibbycat" data-secret="sjPoHd4zaz" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-7784-634-5.jpg140140Amb el pas de la cultura oral a l’escrita i ara a l’audiovisual, i amb el canvi de model social, un gènere secular com és el de les llegendes desapareix progressivament de l’imaginari col·lectiu, sotmès a un imparable procés d’uniformització. La llegenda és –de tots els gèneres etnopoètics- el que lliga més clarament les persones al territori que habiten. La llegenda sol tenir unes marques de veridicitat que la diferència de la rondalla. Així, sol ocórrer en un espai concret i identificable (un poble, un indret geogràfic singular) i els seus protagonistes tenen un nom o renom que els identifica i singularitza, a vegades fins i tot és possible situar-les en un temps cronològic determinat. En el rerefons de la història sol bategar un component explicatiu, de to moral o exemplar, i sovint el final no és feliç. Les nostres terres són pròdigues en llegendes i han estat objecte de recerca dels folkloristes. Acostar aquestes històries als joves lectors i fer-ho amb un plantejament atractiu i de qualitat és un repte, no exempt de dificultat, però també un compromís cultural de primer ordre. És per això que cal valorar molt positivament la proposta de la col·lecció Aladroc, rere la qual hi ha la tasca rigorosa i il·lusionada d’un complet equip de professionals –escriptors, il·lustradors, dissenyadors- i el guiatge i l’entusiasme del coordinador de la col·lecció, Joan Borja, professor expert en literatura oral i literatura infantil i juvenil, sense oblidar el suport institucional i econòmic de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i la Diputació d’Alacant, que han fet possible l’edició. Els cinc llibres que formen el primer lliurament de la col·lecció Aladroc són molt diferents pel que fa a plantejament gràfic, proposta estètica i adaptació literària d’un argument popular, però mantenen una harmònica unitat i –sobretot- un alt nivell de qualitat. Es tracta d’una proposta generosa al lector, generosa per la qualitat sorprenent de les il·lustracions, que, combinen tècniques molt diverses, pel rigor i el bon nivell literari dels textos, pel disseny impecable i la qualitat dels materials usats en l’edició del llibre i –sobretot- per l’encert del conjunt. A fer possible aquest projecte hi han col·laborat autors reconeguts –com Víctor Labrado o Francesc Gisbert– i altres que s’inicien en aquest camp. Els il·lustradors –que han deixat el pavelló ben alt– són del planter més jove de la Comunitat Valenciana, hereus del mestratge dels grans il·lustradors valencians. Els arguments elegits per a versionar són molt variats, des de la bellíssima i romàntica llegenda de L’illa de Benidorm fins a la història de por d’El Caro –que s’acompanya d’unes cartes ben treballades– o la tendresa d’El pardal Oriol –sobre el topònim Oriola–, la força d’El misteri d’Elx o la riquesa de l’imaginari que es desplega a L’Estrella d’Or. En conjunt, una col·lecció ambiciosa, ben resolta i que esperem que tingui continuïtat i que serveixi de model a iniciatives semblats en altres indrets del nostre territori. MARTÍNEZ, Marta Israel Nicolás Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert