1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="65RqikU12c"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-mon-de-la-itai/">El món de la Itaí</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-mon-de-la-itai/embed/#?secret=65RqikU12c" width="600" height="338" title="«El món de la Itaí» — Ibbycat" data-secret="65RqikU12c" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-3057-9.jpg800797«El món de la Itaí és un cant a la força interior de les persones.» Aquesta frase de la contracoberta del llibre resumeix perfectament quina era la intenció de l’autora en escriure aquesta història. La Itaí és una nena africana que viu en un poblet de cases de fusta i adob, no gaire ric però molt alegre. Un dia la Itaí li pregunta al seu avi, un savi a qui tothom respecta: «Què fem al món?» Aquesta frase desencadena una llarga resposta de l’avi que és l’eix central del llibre. Ens trobem amb una narració descriptiva, de ritme volgudament tranquil i pausat, que, més que no pas una ficció, vol transmetre amb molt de respecte la saviesa i les creences del continent africà. Cada frase de l’avi traspua espiritualitat i ens convida a viure en harmonia amb la terra, omplint d’amor i consol el cor de les persones. Patricia Geis s’ha encarregat de la part gràfica, i sorprèn perquè s’escapa una mica del seu estil més conegut. Si en gran part de la seva producció treballa amb colors plans i saturats i figures simplificades, aquesta vegada ens apropa a l’Àfrica a partir d’un treball de textures on contrasten els marrons de la terra i la immensitat d’un cel blau amb els colors alegres i vius dels estampats dels personatges. Alhora, hi ha un treball important amb els rostres dels protagonistes, que, aquesta vegada, l’autora ha volgut fer molt realistes i detallats. Seguint els paràmetres propis de la col·lecció Capsa de contes –format quadrat, guardes roses, lletra lligada–, que identifiquen però alhora limiten, El món de la Itaí, més que no pas una obra literària, és, com ja dèiem a l’inici, un cant espiritual de creixement personal. MIRÓ, Asha Patricia Geis Baula