1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="5T7Il7FjKJ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-mon-de-la-max/">El món de la Max</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-mon-de-la-max/embed/#?secret=5T7Il7FjKJ" width="600" height="338" title="«El món de la Max» — Ibbycat" data-secret="5T7Il7FjKJ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-261-4813-1.jpg552700Si parlem de Jacques Goldstyn hem de citar, sens dubte, Els estels (Joventut, 2021), una història tendra d’amistat entre un nen jueu i una nena musulmana, ambdós afeccionats als estels, que ha rebut diversos premis i una magnífica acollida per part dels lectors. I això pesa, i molt, a l’hora de valorar una nova història en què aquesta vegada al pinzell de Goldstyn s’hi ha afegit la ploma de Pesloüan.  La narració versa sobre la incapacitat de la Max de fer amistat, especialment a l’escola. La noia viu rodejada de les seves dues grans passions: els llibres, amb la seva especial admiració per la Matilda de Roald Dahl, i els gats –en té un de nom Cúrcuma–. Els llibres li permeten viure mil i una aventures però, al mateix temps, l’aïllen de la resta de companys de l’escola. Un dia, però, la Max troba que algú ha començat a tenir cura dels gats que viuen lliurement al carreró de darrere de casa seva i, disfressada d’investigadora, es disposa a descobrir qui és. A partir d’aquí neix una bella amistat entre la Max i la Mamigat, una agradable vella que té cura de diferents colònies de gats sense amo i que li mostrarà el camí per trencar la vergonya que pateix la Max i li impedeix fer bons amics.  La història, tot i que traspua la bellesa d’Els estels, especialment pel traç amable de Goldstyn –fixem-nos si és important aquest il·lustrador que el seu nom es ressenya a la coberta abans que el de l’escriptora, un fet poc habitual–, de colors suaus potenciats per l’aquarel·la, és desequilibrada en l’estructura. I és que l’inici de la història s’allargassa de forma extrema –fins a la pàgina 48 no entrem al rovell de la narració!– quan de fet, el conflicte de la Max per fer amics ja queda reconegut i explicat des del primer moment o, fins i tot, ens porta per camins que poc tenen a veure amb la trama principal. Aquest desequilibri fa que el lector quedi sobtat davant del gir de 180 graus que fa l’argument i li costi sobreposar-se per reprendre la lectura amb la trama de la Max i la Mamigat. Una narració, però, que de ben segur que atraparà tots aquells que siguin amics dels gats i que, a més, gaudeixin de la capacitat de Goldstyn per crear atmosferes captivadores.  DE PESLOÜAN, Lucile Pau Joan Hernàndez Jacques Goldstyn Joventut