1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="fohJyIYCMW"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-mon-flotant/">El Món Flotant</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-mon-flotant/embed/#?secret=fohJyIYCMW" width="600" height="338" title="«El Món Flotant» — Ibbycat" data-secret="fohJyIYCMW" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788419478894-1-900x1290.jpg9001290En Sunho és un exsoldat transformat en mercenari, que viu al Món subterrani, una terra de foscor perpètua ubicada sota el Món flotant, que li tapa la llum del sol. Una estranya amnèsia li permet recordar només els darrers dos anys, d’ençà que es va despertar sol, amb només el seu nom i la seva espasa. En la seva recerca de records, accepta una generosa oferta a canvi de trobar una noia que emet llum veritable. Mentrestant, lluny, en els territoris continentals, la Ren és una acròbata alegre i animada que viatja amb la seva família adoptiva i actua als indrets per on passa la seva caravana. Però tot canvia durant un dels seus espectacles quan el poble on actua és atacat per un dimoni horrible. En un moment de por i ràbia, la protagonista allibera una explosió de llum -un poder que ha mantingut amagat des de la infància- i mata el monstre. Però tot i els seus esforços, no és a temps d’evitar una pèrdua devastadora i el seu oncle és ferit greument. Decidida a salvar-lo de morir a conseqüència de la ferida enverinada, es disposa a descobrir d’on ha sortit el monstre, i el seu periple la posa en un rumb de col·lisió amb en Sunho. A mesura que transcorre el relat, tots dos s’adonen que els seus passats -i els seus destins- estan molt més entrellaçats del que cap d’ells podria haver imaginat. En aquesta novel·la de fantasia, aventures i romanç, Axie Oh, escriptora estatunidenca premiada best-seller del The New York Times per obres com La noia que es va entregar al mar, demostra la seva capacitat per combinar escenaris de videojocs, com Final Fantasy VII, aspectes de llibres com Ombra i Os, de Leigh Bardugo, o El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien i una reinvenció de la llegenda coreana de les Donzelles Celestials. És una història d’aquelles de cercar la pròpia identitat, de remirar el passat i de lluitar contra el mal, que combina amistat i amor com a arma que tot ho pot, i que fa reflexionar sobre si la idea de pertinença es basa en un lloc concret o en els vincles que construïm amb altres persones. És cert que el llibre atrapa més per la trama, ben desenvolupada, amb girs de guió i que manté la tensió fins al final, que no pas per la seva riquesa literària. Tot i això, el fet que el llibre estigui escrit a tres veus, (la d’en Sunho, la de la Ren i la d’en Jaeil), dona diferents visions dels mateixos fets i ajuda a entendre tots els punts de vista. Tot i haver-hi un desenvolupament dels dos protagonistes, trobem a faltar més evolució en els personatges secundaris (alguns força importants, com en Jaeil, amb veu pròpia a l’obra). I, tot i el mapa de les pàgines inicials i la capacitat de transportar-nos a l’atmosfera d’alguns dels escenaris de la trama, trobem a faltar una descripció més precisa i acurada del món creat. En definitiva, una bona obra per a joves lectors de novel·les de fantasia de grans volums (aquesta primera part de la bilogia té 480 pàgines), que no hauran d’esperar a la segona entrega, ja publicada per la mateixa editorial, Elastic Books. Axie Oh Lara Estany Freire Elastic Books