1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="uNeu5d3zpy"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-mur-que-ens-separa/">El mur que ens separa</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-mur-que-ens-separa/embed/#?secret=uNeu5d3zpy" width="600" height="338" title="«El mur que ens separa» — Ibbycat" data-secret="uNeu5d3zpy" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/el-mur-que-ens-separa-1.jpg255397L’Anja i la Monika, dues berlineses de principis dels 60, no sols tenen dotze anys, són cosines i comparteixen l’Otto, un gat trapella, sinó que, a més, són molt bones amigues. Però, tot i estar separades només per un carrer, l’absurditat de la Guerra Freda fa que una visqui a l’Alemanya Federal i l’altra a la República Democràtica Alemanya. Viure en dos països diferents no suposa cap problema rellevant fins que la frontera deixa de ser una línia en el mapa. L’Anja es desperta una nit d’agost pel soroll provocat per obrers i soldats de la RDA, que comencen a construir un mur per separar dos mons irreconciliables, sense tenir en compte el dolor que provocarà en milers de famílies. Les nenes s’espavilen immediatament per comunicar-se a través de les finestres de les respectives habitacions, mitjançant gestos i senyals fets amb les llanternes. Però de seguida descobreixen, sobretot la Monika, que viu al costat comunista, que aquest gest d’estimació pot portar-los problemes a elles i als pares. El lector, malgrat tot, descobreix des de bon principi que hi ha algú molt pendent de l’intent de rebel·lar-se a la imposició de l’aïllament. I l’afany de recuperar el contacte proper amb la cosina les posarà totes dues en perill. Una novel·la que, malgrat el temps que ha passat i la caiguda del règim prosoviètic, remet a altres situacions malauradament similars, com els murs a Gaza i a la frontera dels Estats Units amb Mèxic. Trobem especialment interessant la combinació de diverses fonts narratives (els missatges de les nenes, els diaris i cartes que escriuen, els informes de qui les espia, retalls de diari…), així com un parell de tours de force en el desenllaç, que atorguen al conjunt encara més profunditat i versemblança. La traducció de Marc Donat (n’hem llegit alguna altra) ens sembla esplèndida, igual que l’acurada edició, dins de la col·lecció «L’Arca», amb tapa dura. Smith, Dan Marc Donat Null Animallibres