1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="3JWlu9WDrG"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-nen-que-volia-matar/">El nen que volia matar</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-nen-que-volia-matar/embed/#?secret=3JWlu9WDrG" width="600" height="338" title="«El nen que volia matar» — Ibbycat" data-secret="3JWlu9WDrG" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-5079-7.jpg140140Premi Guillem Cifre de Colonya 2013 Subtitularia aquesta novel·la El Dexter català que es va frustrar. Recordeu Dexter?, l’assassí en sèrie de Miami, i els nombrosos flashbacks en què veiem un Dexter petit, obsedit amb la idea de matar? Dexter, ja grandet, continuarà amb les mateixes ganes de matar. Però això sí: només es carregarà assassins que s’han escapat de la justícia. Lolita Bosch presenta la història d’un noi a qui li passa el mateix que a Dexter: té ganes de matar, tot i que es conforma amb desitjar matar animalons. Aquest desig esdevé obsessiu i una font de pors i angoixes. Però en aquest relat els pares porten el noi al psiquiatre, i a través de medicació, teràpia i ajuda familiar intenten que superi aquesta obsessió. Així que, amb tota probabilitat, el nostre Dexter català acabarà curant-se… o tant de bo ho aconsegueixi. L’autora dóna la veu narrativa al protagonista i hi construeix un relat angoixós, repetitiu i obsessiu, en què el lector no sap si el que explica el narrador correspon exactament a la veritat o als fantasmes del seu cervell. La mestria de l’autora fa que el discurs sigui convincent. I molt trist: per ell, per la situació que relata, pels pares que l’acompanyen. I per al lector, que, tanmateix, s’hi interessarà des del començament fins al final. BOSCH, Lolita La Galera