1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="0Lvnr4Q2f9"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-ninot-de-neu-3/">El ninot de neu</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-ninot-de-neu-3/embed/#?secret=0Lvnr4Q2f9" width="600" height="338" title="«El ninot de neu» — Ibbycat" data-secret="0Lvnr4Q2f9" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18900-48-8.jpg604747El nen protagonista d’aquesta història es desperta content en veure que ha nevat durant la nit i surt ràpidament al jardí per construir un ninot de neu. Un barret, una bufanda i uns botons de carbó serviran per vestir-lo, una mandarina farà de nas, unes pedres d’ulls i tindrà un somriure dibuixat. Tot el dia el nen està pendent del seu ninot i a la nit decideix anar a visitar-lo. Quina sorpresa en veure que el ninot és viu! El convida a entrar a casa i recorren totes les habitacions. El nen, com a bon amfitrió, li mostra el funcionament de tot plegat (la xemeneia, els interruptors de la llum, l’aixeta de l’aigua, els fogons, el televisor, el frigorífic…). Després jugaran plegats al garatge i soparan al llum d’una espelma. Un cop recollits els plats, el ninot convida el nen a sortir al jardí. L’agafa de la mà i, després de prendre embranzida, tiren a volar. Sobrevolen paisatges nevats i ciutats i, abans que no surti el sol, tornen a casa. És hora de dormir i s’acomiaden amb una forta abraçada. L’endemà el nen corre cap al jardí per retrobar-se amb el seu amic, però a terra només hi ha el barret, la bufanda i els botons. El ninot de neu és una història amable, una invitació a mirar el món amb curiositat i un cant a l’amistat en format de còmic sense paraules. És un títol ideal per iniciar-se en el món del còmic, ja que el relat gràfic és senzill i lineal i explica amb detall els esdeveniments (les el·lipsis són mínimes). Formalment està dividit en nombroses vinyetes que tenen la forma quadrada o allargada i creixen de mida fins a ocupar la doble pàgina, segons les necessitats narratives. Aquesta nova edició commemora els 40 anys de la primera publicació. Amb una coberta «de luxe» amb un encuny que, en la nostra opinió, és gratuït, inclou una làmina de tirada reduïda i una carta de l’autor. A la carta, Briggs es pregunta si El ninot de neu viurà eternament com els grans clàssics de la literatura infantil de Beatrix Potter i Lewis Carroll. Crec respondre en nom de tots els lectors i mediadors LIJ que ens ocuparem que així sigui. Raymond, no et preocupis, no ens cansarem mai d’aquesta història que sempre recomanarem, no deixarem que aquest meravellós llibre es fongui com la neu! Aprofitem aquest espai per recomanar també la versió cinematogràfica que va fer Diane Jackson el 1982, on es manté l’estil gràfic de l’original (il·lustracions fetes amb llapis de color) i s’afegeixen unes mínimes variacions argumentals (per cert, hi apareix David Bowie). Us assegurem que, després de mirar el curtmetratge, no podreu tornar a veure l’escena del vol sense taral·lejar: We’re walking in the air | We’re floating in the moonlit sky | The people far below are sleeping as we fly… BRIGGS, Raymond Raymond Briggs EntreDos