1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="IDGyVFRILC"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-noi-del-diari/">El noi del diari</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-noi-del-diari/embed/#?secret=IDGyVFRILC" width="600" height="338" title="«El noi del diari» — Ibbycat" data-secret="IDGyVFRILC" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/NoiDiari-scaled.jpg21713092El noi del diari és la primera obra de l’autor i il·lustrador nord-americà Vince Vawter, una novel·la juvenil guanyadora del premi d’honor Newbery i present a diverses llistes de llibres recomanats, com les de la YALSA. Ambientada al Memphis de l’any 1959, relata la història d’un noi d’onze anys amb disfèmia. Quan substitueix el seu amic en el repartiment de diaris als veïns, s’enfronta a la dificultat que per ell representa haver de comunicar-se verbalment. L’autor insereix ingredients d’acció i perill que afegeixen tensió a la trama, a partir dels problemes que sorgeixen al voltant de les amenaces d’un lladre del barri. El noi del diari és una història de superació personal davant un trastorn de comunicació com és la disfèmia i la seva acceptació. Tot i ser un relat de ficció, conté elements autobiogràfics, ja que l’autor té disfèmia i ha treballat tota la vida a un diari; potser per això aconsegueix que sigui tan propera i creïble. Narrada en primera persona, el lector s’endinsa amb facilitat en el context històric i social de l’època i coneix les dificultats diàries del protagonista, així com les seves estratègies per superar-les (o evitar-les). És una novel·la amb un magnífic desenvolupament dels personatges, tant el protagonista com la galeria de secundaris que hi apareixen. A través de diàlegs sobris i de les accions que duen a terme els personatges, amb unes descripcions més aviat austeres i utilitzant els silencis i el diàleg intern del protagonista de manera magistral, l’autor és capaç de retratar amb versemblança el ventall de personalitats úniques que hi desfilen. El ritme és regular i l’estructura funciona molt bé, conduint el lector al desenllaç de manera fluida i distribuint molt bé al llarg de la novel·la els moments emotius sense ensucrar-los, de vegades embolcallats en la quotidianitat de la infantesa, cosa que els fa encara més entranyables (com la relació que té amb la Mam, la minyona de la seva família). El lèxic i la construcció de les frases encaixen perfectament amb la imatge que ens dona l’autor dels personatges que hi apareixen, especialment del protagonista. La maquetació és molt agradable i l’edició és més que correcta, amb una coberta senzilla però efectiva. Val a dir que l’autor va publicar el 2014 una altra novel·la seguint l’evolució del protagonista, Copyboy, però de moment no s’ha traduït al català. Si és com El noi del diari (Paperboy), seria un regal poder-la llegir.