1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="4gDe0qnlWY"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-passeig/">El Passeig</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-passeig/embed/#?secret=4gDe0qnlWY" width="600" height="338" title="«El Passeig» — Ibbycat" data-secret="4gDe0qnlWY" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788410016453-1-scaled.jpg19202560Ens trobem davant d’una obra que impacta especialment per la sensibilitat artística que desprèn. Una proposta agosarada i suggeridora, en la línia del que ens té acostumats l’editorial A buen paso. Avui en dia encara són pocs els llibres que, com aquest, aposten per la fotografia com a llenguatge visual (i encara menys si no són llibres estrictament informatius). L’autoria és compartida. María José Ferrada ha escrit un text breu, descriptiu i en alguns casos reflexiu i poètic; Vega Mayor i Hugo Ferrer s’han ocupat de les fotografies, que juguen amb plans i perspectives, i Motoko Toda ha creat les figures d’uns petits animals fets amb suro, retalls de pell i trossos de fusta que comparteixen el protagonisme amb els paisatges naturals i els infants que hi juguen. La relació dels diferents llenguatges aconsegueix endinsar el lector en un passeig particular, acompanyant el Gos, la Porqueta i el Conill i els infants que juguen amb aquests personatges. L’itinerari comença al «lloc de sempre», sota unes flors grogues, i convida a contemplar els detalls de la natura. Les imatges també mostren les accions dels infants, el seu joc quan s’enfilen o corren, però també quan donen vida a un personatge o recullen uns fruits. Per aquest motiu, es combinen fotografies que omplen dobles pàgines (emmarcades o no) amb altres, de primers plans de mans o rostres. En ocasions la relació del text i la imatge presenta una certa ambigüitat. L’escrit parla d’aquests personatges-joguines però també del grup d’infants («els amics» tant poden ser els uns com els altres). D’aquesta manera, el lector transita entre la realitat i el joc, en una mena d’història dins la història, connectant amb l’univers propi de la infància. Aquest plantejament pot dificultar-ne la lectura però, alhora, l’enriqueix i la diversifica. El lector connecta amb els temps tranquils i els jocs senzills, amb el vincle afectiu que es crea amb els objectes-personatges i amb el món natural. El desenllaç planteja la continuïtat del passeig; l’endemà es tornaran a trobar al «lloc de sempre», sota unes flors grogues, per viure altres camins, explorant elements propers perquè, tal com es transmet al llarg de la creació, hi ha molts tipus de viatges. Cal assenyalar que l’edició és exquisida. Tot plegat incita a retornar a l’obra, rellegir-la i remirar-la, perquè no és un llibre d’una sola lectura. María José Ferrada Joana Morales Motoko Toda A buen paso