1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="c0Et07ctux"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-peix-numero-14/">El peix número 14</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-peix-numero-14/embed/#?secret=c0Et07ctux" width="600" height="338" title="«El peix número 14» — Ibbycat" data-secret="c0Et07ctux" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17998-08-0.jpg180264L’Ellie té gairebé dotze anys, viu amb la seva mare, professora de teatre, i el seu pare és un actor en gira permanent. Amb el començament de l’institut la nena se sent una mica fora de lloc. Però tot plegat es pot trasbalsar encara més, per exemple quan la mare passa a recollir l’avi a la comissaria. El iaio resulta ser un adolescent de tretze anys, rejovenit després de provar en ell mateix, amb èxit evident, un sèrum de la seva invenció; no debades té dos doctorats i un munt d’articles científics al seu haver. Per recuperar la fórmula antiedat, avi i neta conspiraran en bona sintonia amb l’ajut d’un friqui de l’institut. El punt de partida té una gràcia innegable: com reaccionaria un avi atrapat en el cos d’un adolescent? Evidentment, criticant la resta de la humanitat… per immadura. Darrere d’aquest plantejament paradoxal hi ha una exposició divulgativa d’idees científiques reals i fins i tot hi ha lloc per a l’especulació filosòfica. En efecte: si tothom pot tornar a l’adolescència a voluntat, qui assumeix aleshores responsabilitats? Un altre punt fort de la trama és la conciliació entre humanitats i ciència i, encara millor, entre el sexe femení i la ciència. La traducció de Donat es llegeix com si el llibre hagués estat escrit en català, i les il·lustracions marquen un contrapunt simpàtic que s’adiu amb el to humorístic present arreu del text. Veiem sobrers, però, els diversos apèndixs que hi afegeix l’autora. HOLM, Jennifer L. Marc Donat Gustavo Roldán Viena Editorial