1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="9SAZl72f3e"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-petit-ikigai/">El petit ikigai</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-petit-ikigai/embed/#?secret=9SAZl72f3e" width="600" height="338" title="«El petit ikigai» — Ibbycat" data-secret="9SAZl72f3e" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18327-37-7.jpg250373Com bé indiquen Francesc Miralles i Héctor Garcia a l’inici d’El petit ikigai, el concepte d’ikigai és de difícil traducció. En japonès s’escriu usant idiogrames i consta de dues parts, ‘vida’ i ‘valer la pena’, és a dir, «el significat literal seria ‘una vida que val la pena’, encara que se sol traduir com a ‘propòsit vital’, és a dir, la missió que dona sentit a la vida». I amb aquesta missió, a quatre mans, els autors ens exposen un seguit d’elements que haurien d’ajudar el lector a trobar i donar sentit a la vida, a marcar una direcció sense aturador –malgrat que usen la metàfora de la clariana on es pot fer un descans en el viatge, però no diuen quant de temps s’hi pot restar, una inconcreció massa present en el document– a la recerca del propi ikigai. I amb aquest objectiu ens ofereixen un llibre d’autoajuda destinat a preadolescents, on el lector hauria de fer uns simples exercicis i seguir uns quants consells per donar sentit a la seva existència. El mateix llibre, però, ens comenta que «si ara mateix no saps què vols fer amb la teva vida, que no s’estengui el pànic, formes part del 99% dels joves. Benvingut al club dels buscadors de l’ikigai!» (p. 22). I aquí comença una proposta, plena de frases boniques, de vides esforçades –Michael Jordan, Bill Gates, Marc Màrquez, etc.– que van saber trobar el seu ikigai i tenir una vida que val la pena. Però no oblidem que per aconseguir-la no només cal aplicar la teoria de les 10.000 hores, sinó que essencialment cal disposar-ne, per exemple. I és que aquesta guia està pensada per a nens i nenes que puguin disposar de la possibilitat de decidir i que, a més, tinguin les capacitats per fer-ho: nens desvagats i rics. D’acord que donen algunes idees de com enfocar el teu desig –pàgina 75 i 76–, però el problema de l’autoajuda és justament aquest: l’auto. I si construïm ikigai en comú? El missatge de solitud i individualisme que transmet el llibre seria bo de discutir. Tot i això, el text mostra ofici per part dels autors, amb una prosa lleugera com si fos una conferència TED.  Especialment remarcables són les il·lustracions de Xuan Loc Xuan –artista vietnamita nascut el 1989–, que complementen i il·luminen, literalment, el text amb imatges d’una subtilesa i equilibri de colors que ens obliguen a descobrir-lo més i més. No deixeu de seguir-lo per Instagram a https://www.instagram.com/xuanlocxuan/. GARCÍA, Héctor; MIRALLES, Francesc Fanbooks