1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="10pRJUyB3E"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-pop-pep/">El pop Pep.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-pop-pep/embed/#?secret=10pRJUyB3E" width="600" height="338" title="«El pop Pep.» — Ibbycat" data-secret="10pRJUyB3E" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-474-1129-X.jpg140140El pop Pep manté la principal característica de l’estil de l’autor: l´humor, centrat en aquesta proposta en la creació de confusió. L’autor, en primera persona i com si oralment s’adrecés al lector, ens planteja en un primer moment la seva pretensió de descriure el pop Pep. Però, de manera intencionada, se’n va per peteneres, tot parlant de molts companys i familiars del pop i ignorant aquest mateix protagonista. Tot i esdevenir un joc força atractiu i mantingut al llarg de tota la història, la confusió volguda acaba creant més confusió i donant sensació de dispersió. El llibre demana una lectura atenta tant del text, l’humor del qual en alguns moments queda lluny de l’infant a qui s’adreça, com de la il·lustració que reclama al lector, mentre llegeix, anar-s’hi fixant per identificar els personatges dels quals parla el text. La proposta global de l’obra és interessant encara que no acaba de reeixir. FARRÉ, Lluís. Mercè Canals. Cadí