1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="5sLYqjflqJ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-quiosc/">El quiosc</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-quiosc/embed/#?secret=5sLYqjflqJ" width="600" height="338" title="«El quiosc» — Ibbycat" data-secret="5sLYqjflqJ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-122704-3-3.jpg601800Anete Melece treballava com a creativa en una agència de publicitat. Després de molts anys d’estabilitat laboral, va decidir que havia arribat el moment de fer alguna altra cosa, d’arriscar i començar de nou. És així com va renunciar a la feina per centrar-se en un màster d’animació i il·lustració. El treball final d’aquest va ser The Kiosk (Virage Film, 2013), un curtmetratge guardonat amb nombrosos premis i del qual ara neix aquest àlbum. Publicat originalment en letó, i traduït al català per Francesc Massana, El quiosc és un retrat amable d’Olga, una dona literalment atrapada al seu lloc de treball que dia rere dia tracta de vèncer la monotonia vital envoltada de dolços, revistes i periòdics i també dels seus clients; una dona que saluda amb cura i sap exactament allò que cadascú necessita. Als vespres, quan plega, però, Olga sempre està cansada, sobretot de no poder sortir del quiosc; per això, llegeix sobre indrets llunyans i mars perduts fins que, de sobte, un fet inesperat ho capgirarà tot. Les il·lustracions de Melece, amb una tècnica mixta que combina pintura acrílica i llapis, tan acolorides i expressives, conviden a l’optimisme, a fer d’un inconvenient una oportunitat. Amb tot, que no us enganyi l’eufòria del missatge, perquè aquest no és un àlbum d’autoajuda. El quiosc és una publicació que encisa. Una edició que té cura de tots els detalls, amb una coberta amb un enginyós encuny que obri una finestra cap a un petit racó del món habitat per un personatge ben peculiar i altres secundaris que també ho són. Una narració ben tramada, que sorprèn i emociona, i unes imatges que enganxen, tant pel que conten com per com ho conten. Un àlbum, en definitiva, per passejar-s’hi, tot i les dimensions reduïdes d’aquest cubicle. MELECE, Anete MELECE Libros del Zorro Rojo