1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6m1AGytBIA"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-ratoli-que-es-tornava-vermell/">El ratolí que es tornava vermell</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-ratoli-que-es-tornava-vermell/embed/#?secret=6m1AGytBIA" width="600" height="338" title="«El ratolí que es tornava vermell» — Ibbycat" data-secret="6m1AGytBIA" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-3531-4.jpg320494Aquesta història té lloc en una escola on conviuen ratolins de diferents tipus i colors, i on les classes no s’organitzen per edats, sinó per afinitats: els ratolins menjadors de formatge, els ratolins nedadors, els ratolins escaladors d’arbres… En general, tots els ratolins estan contents amb la seva manera de ser, però a en Jaumet li passa alguna cosa que no li agrada: és molt vergonyós, es posa vermell i se li nota molt perquè el seu pelatge és blanc. La mestra l’intenta convèncer que posar-se vermell és d’allò més normal, però l’únic que reconforta una mica en Jaumet és que dibuixa i pinta molt bé, i en aquestes arts troba refugi quan els seus companys es riuen d’ell. Tot anirà de mal en pitjor fins que arriba a classe una rateta nova, l’Olga, que ve de Sibèria, és carismàtica, encantadora i també va patir burles de petita. Es farà amiga d’en Jaumet, a qui elogia per la seva destresa per dibuixar. Una ocurrència de l’Olga serà que posar-se vermell és una cosa molt valuosa, de manera que es formarà una nova classe: la dels ratolins que es tornen vermells. En la lectura d’aquesta història, escrita amb ofici i de manera molt accessible per als primers lectors, ens sembla que la introducció i la presentació del problema es fa llarga i lenta en comparació amb la manera breu i ràpida amb la qual se’n proposa la resolució. La història no se sosté amb una tensió narrativa ben assentada i el problema d’en Jaumet, que vindria a ser també el problema que sosté la trama, es resol de manera una mica forçada. Les il·lustracions d’Arànega, molt treballades i fidels al seu estil acolorit i dinàmic, amb una gamma aquarel·lada i de contorns difuminats, per moments semblen excedir-se en l’afany d’expressivitat i tendresa, la qual cosa dona al conjunt de l’obra un aire de candidesa i ingenuïtat. MAS, Hermínia Mercè Arànega Baula