1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="nWTTHSNouc"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-refugiat/">El refugiat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-refugiat/embed/#?secret=nWTTHSNouc" width="600" height="338" title="«El refugiat» — Ibbycat" data-secret="nWTTHSNouc" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5163_el-refugiat.jpeg250230Fa goig recuperar un text que Maria Barbal va publicar per primer cop l’any 2007 en un butlletí de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Nacional, i que ara reapareix en un llibre amb un format generós, tapa dura i il·lustracions a tot color. És un relat lineal, ric de lèxic i evocador, que narra com un esquirol, a causa de l’incendi que està cremant el seu bosc, fuig saltant de branca en branca fins a arribar a una nova contrada, d’on no en pot reconèixer ni els fruits ni els arbres i on ni els esquirols que hi habiten, tot i ser esquirols com ell, se li assemblen gaire. El paral·lelisme amb les vivències de molts immigrants està servit. Malgrat totes aquestes adversitats, el protagonista sabrà adaptar-se a la nova situació, rebrà l’ajut de la resta dels habitants del bosc, i al seu torn serà solidari amb els companys que havia deixat enrere quan aquests arribin, malmesos, al bosc on ara és ell. Per tant, el lector o lectora podrà extreure del llibre tots els valors humanitaris que es puguin exigir. Bé. A la indiscutible qualitat del text, cal afegir la de la il·lustració, dinàmica de traç, rica en color i encertada en el retrat dels insectes i altres bestioles que envolten el protagonista. Val la pena observar i analitzar el contrast entre la il·lustració a doble pàgina i a sang de les primeres guardes i la de les darreres, que glossa magníficament el contingut de l’obra. Tanmateix, és un xic destarotador que, pel que fa a la maquetació interior, no sempre coincideixi allò que diu el text amb allò que mostra la imatge… BARBAL, Maria Áurea López Estrella Polar