1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="jaIbwqguYO"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-restaurant-dadria-potato/">El restaurant d’Adrià Potato.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-restaurant-dadria-potato/embed/#?secret=jaIbwqguYO" width="600" height="338" title="«El restaurant d’Adrià Potato.» — Ibbycat" data-secret="jaIbwqguYO" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-1767-8.jpg140140Relat d’humor que parodia el desmesurat èxit de la «cuina innovadora» o «d’autor». El protagonista és «un nen» de 35 anys que viu amb i dels seus pares rics. Un bon dia el pare (el rei de les patates fregides) li posa un ultimàtum i el fa triar un ofici. Enlluernat pels cuiners que triomfen arreu, decideix convertir-se en cuiner de fama internacional i obrir un restaurant. En aquesta aventura culinària, tant la història com el llenguatge i els personatges són una caricatura de la realitat, que amb humor i ironia creen escenes de certa comicitat. Amb personatges esperpèntics i situacions grotesques, l´autor busca la complicitat del lector provocant sensacions de repulsa i comicitat. El punt fort del llibre és la ironia que impregna el relat i la qualitat de les il·lustracions que embolcallen i engrandeixen el text, mostrant el bon ofici de la il·lustradora. Malgrat tot, encara que al principi el plantejament promet, la trama no acaba de complir les expectatives fixades i el desenllaç no acaba de convèncer. NEL·LO, David Cristina Losantos Cruïlla