1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="B3N488jbGT"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-somriure-del-vampir/">El somriure del vampir</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-somriure-del-vampir/embed/#?secret=B3N488jbGT" width="600" height="338" title="«El somriure del vampir» — Ibbycat" data-secret="B3N488jbGT" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Elsomriuredelvampir-1.jpg552871Les llegendes suggereixen que la mirada del vampir fascina (ullprèn en seria el terme específic) la futura víctima. De la mateixa manera la qüestió vampírica atreu (i alhora provoca rebuig) des de fa segles. En aquesta novel·la de vampirs, que parteix del conegut artifici del manuscrit trobat, hi hem trobat ecos de l’esplèndida Carta a la reina d’Anglaterra del malaguanyat Vicenç Pagès Jordà. El protagonista adquireix la condemna de la vida (si se’n pot dir així) eterna per la mossegada tòpica, en comptes de mitjançant un pacte amb Mefistòfil. Ancorat ja per sempre en una eterna adolescència, esdevé un ésser de la nit, fosc si us plau per força, però en alguns aspectes més humà que els de la nostra espècie. Tant és així que, malgrat haver d’alimentar-se de la manera parasitària que ja sabem, s’acontenta amb una picadeta de no-res. I tal com ell mateix apunta, si mai us agafa un mareig sobtat, és per acció d’un vampir bonhomiós i contingut, com ell. Assistim a un seguit d’anècdotes d’allò més variades, amanides amb reflexions filosòfiques, trets intertextuals i un curiós joc entre la realitat i la ficció: s’hi menciona una coneguda llibreria gracienca, que ens consta que és l’establiment de capçalera de l’autor… i de mi mateix! Ens ha sobtat l’absència de capítols que ajudin a estructurar el relat, i sobretot que, després d’una arrencada brillant, el vessant reflexiu deixi en un segon pla l’acció. Les peripècies del bon vampir de l’època de Shakespeare aglutinen de manera ambiciosa altres relats, alguns més ben trobats que d’altres. I aquesta heterogeneïtat pot desconcertar el lector/a. Hem trobat especialment interessant el paral·lelisme establert entre el confinament pandèmic i la reclusió forçosa dels vampirs a l’alba. I no podem estar-nos de recomanar la lectura (o fins i tot relectura) de la magnífica Les històries naturals de Joan Perucho, on trobem vampirs arrelats al país. Jaume Cela Animallibres