1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6qi7Vdc9yE"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-tramvia-numero-flor/">El tramvia número Flor</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-tramvia-numero-flor/embed/#?secret=6qi7Vdc9yE" width="600" height="338" title="«El tramvia número Flor» — Ibbycat" data-secret="6qi7Vdc9yE" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/ELtramvianumeroFlor.jpg700700El tramvia número flor obre les portes de la imaginació i la sorpresa. El relat comença quan l’Omar diu a la Laura que enyora el seu país d’origen i ella li proposa pujar en aquest vehicle tan peculiar, que els porta per prats verds i boscos espessos, però també per uns raïls del cel i de sota el mar. Una història que comença i s’acaba al mateix lloc, però transformat pel que ha suposat el viatge. Així, a la primera pàgina hi ha els dos infants en un banc enmig d’un parc, i a la darrera pàgina, després del trajecte, el banc es troba en una zona inundada del parc, i a sobre hi ha un llibre tancat. La Laura, instigadora del viatge, du aquest mateix llibre quan esperen que arribi el tramvia. Potser pujar al tramvia no és més que una metàfora per explicar l’aventura de llegir. L’obra retrata un món oníric. Guia Risari escriu un text breu i enigmàtic (ningú sap on va el tramvia, ni tan sols el conductor). L’Omar admira estupefacte tot el que descobreix. La primera passatgera que baixa del tramvia és «una velleta que semblava una planta enfiladissa», i després, animals humanitzats com armadillos, pardals, pregadeus o un «noi amb grans ulls marins» que a la imatge es representa com un cavallet de mar vestit de mariner. Destaquen les il·lustracions de Federico Delicado, tècnicament molt ben elaborades, amb els matisos de l’aquarel·la pintada lentament. Contrasten els paisatges realistes amb els personatges fantàstics. Potser el lector hi trobarà a faltar accions o poder veure el lloc on va néixer l’Omar, tal com li promet la Laura a l’inici (potser tot plegat és un viatge al món encuriosit de la infantesa?). Potser el lector interpretarà que l’obra vol mostrar el poder dels llibres (o no?). Si aquest missatge fos gaire explícit seria embafador. En tot cas, l’estranyesa pot empènyer a rellegir l’obra i a conversar sobre el món real i l’imaginari. Risari, Guia Barceló, Lola Delicado, Federico Kalandraka