1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="DyjfycHDmV"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-triangle-rosa/">El triangle rosa</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-triangle-rosa/embed/#?secret=DyjfycHDmV" width="600" height="338" title="«El triangle rosa» — Ibbycat" data-secret="DyjfycHDmV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9026-728-8.jpg507800Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) és un autor que s’ha guanyat el respecte de la crítica i el públic jove gràcies a un seguit d’obres que sorprenen tant per la temàtica com per l’estructura i el ritme narratiu. Penso en títols com Resurrecció (2011) o La mèdium (2016), que plantejaven temes com la possibilitat de tornar una jove a la vida o la terrible realitat d’una nena amb poders mentals. Ara ens presenta El triangle rosa, Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, i malgrat que l’autor manté el rigor de sempre, ens ha deixat una mica descol·locats. Aquesta vegada Vilaplana abandona la fantasia, el misteri i, sobretot, aquella capacitat seva d’atrapar el lector de forma angoixant a mesura que diferents trames es van tancant fins a escanyar el protagonista i, de retruc, el lector. L’autor ha fet un gir cap a la novel·la realista, la novel·la que alguns experts anomenen mirall, per la seva voluntat de reflectir problemes actuals dels joves d’una forma clara i directa. I també ha optat per una obra d’estructura lineal i clàssica. Dani menteix constantment per amagar la seva homosexualitat, per por del què diran els companys de l’institut i els seus pares. Al llarg del llibre el protagonista segueix un procés de descoberta, negació, experimentació, acceptació i finalment obertura al món. Vilaplana descriu tot el procés de forma amena, des de l’anada a un club d’ambient fins a la recerca d’informació a internet. Explica què és el triangle rosa o per què es fan servir els colors de l’arc de Sant Martí, dona pistes de la importància de confiar en un adult o un amic i, sobretot, envia un missatge de valentia i coratge a tots aquells joves que no gosen sortir de l’armari. Més enllà del seu valor literari, aquestes novel·les volen ajudar a construir la identitat dels seus lectors, en un moment de l’adolescència en què estableixen quina serà la seva orientació política, moral, sexual… No entrarem ara a discutir si la funció educativa d’aquestes obres mirall va en detriment de la bona literatura o no. En tot cas, cal dir que El triangle rosa formaria part del corrent que tant ha conreat, per exemple, Gemma Lienas. Una obra, doncs, útil, molt correcta, entre la ficció i el manual, amb una voluntat introspectiva evident. VILAPLANA, Silvestre Bromera