1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6s6xmbB9tl"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-turo-de-watership/">El turó de Watership</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-turo-de-watership/embed/#?secret=6s6xmbB9tl" width="600" height="338" title="«El turó de Watership» — Ibbycat" data-secret="6s6xmbB9tl" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9791387728083-1-scaled.jpg17292560L’any 1972, l’escriptor anglès Richard Adams va publicar Watership Down, que tot i ser la seva primera novel·la, va ser un gran èxit, tant pel que fa a vendes com per a la crítica, que li va concedir premis de gran prestigi com la Medalla Carnegie. Des d’aleshores, El turó de Watership ha esdevingut un clàssic modern referent de diverses generacions, especialment anglosaxones. Malgrat el reconeixement que té i les diverses adaptacions a la pantalla que se n’han fet —una pel·lícula d’animació de Martin Rosen el 1978 i diverses sèries de televisió, la darrera el 2018 per a Netflix—, s’ha de dir que a casa nostra no ha acabat de quallar. En castellà n’han aparegut diferents edicions, com la de Círculo de Lectores del 1975, Bruguera el 1977 o Seix Barral el 1998, però en català només se’n coneix una d’Edhasa de l’any 1989, amb traducció de Montserrat Solana i Mata. El turó de Watership explica la història d’uns conills que, davant la intuïció que el cau serà destruït, s’enfronten al cap dels conills i acaben fugint. Al llarg de més de quatre-centes pàgines, en Cinquè, l’Avellana, en Perrucot, l’Aglà, en Gerdó… viatgen a la recerca d’una nova llar i descobreixen diferents llodrigueres, cada una amb la seva pròpia organització: comunitats amb jerarquies i relacions més o menys justes. L’obra, com passa amb els clàssics, continua sent del tot vigent, perquè darrere aquesta part d’aventura èpica trobem una al·legoria social i política, i segons com, també ecològica. Amb la publicació ara en català de la versió en còmic pot semblar que comencem la casa per la teulada, amb l’adaptació abans que l’original, però, ves, potser és la manera d’apropar-nos a aquesta obra que fa més de cinquanta anys que fidelitza lectors d’arreu i descobrir-la. L’edició del còmic és de luxe, i el relat, adaptat per James Sturm, guanyador de dos premis Eisner, i Joe Sutphin, il·lustrador també amb una important trajectòria, és molt fidel a l’original. Tots dos, que es declaren devots de la novel·la de Richard Adams i que van passejar pels escenaris anglesos reals abans de començar l’adaptació, han fet una molt bona feina. No era fàcil mantenir el ritme i l’interès, sobretot visual, si tenim en compte que no estem parlant d’animals humanitzats, sinó que l’epopeia és protagonitzada per conills que, tot i que dialoguen i discuteixen, sobretot es comporten com conills: corren, creuen camps i rius i lluiten aferrissadament per la seva supervivència. Com ja passava en l’obra original, el còmic inclou paraules del llenguatge propi dels conills, amb un glossari al final, i unes pàgines diferenciades on s’expliquen les històries del llegendari conill El-Ahrairah. Richard Adam Vanessa Palomo Joe Sutphin James Sturm Base