1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="yYwqtf3aSh"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-vell-mariner-del-far/">El vell mariner del far</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-vell-mariner-del-far/embed/#?secret=yYwqtf3aSh" width="600" height="338" title="«El vell mariner del far» — Ibbycat" data-secret="yYwqtf3aSh" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/97-84-944166-9-9.jpg614800Un mariner va decidir deixar de navegar per fer-se capità d’un far, que es va convertir en la seva nova embarcació. Ara ja és vell, i una nena que escolta embadalida les seves històries, un quadern de bitàcola, un peix volador o la bella Tramuntana l’acompanyen en aquesta vida encara al mar, lloc sense límits precisos que no pot abandonar. Fullejant aquest llibre il·lustrat, no resulta difícil percebre que l’autora ha deixat que la imaginació volés lluny, fluida: ho fa que el relat –en un to poètic– transcorri desigual, poc lineal, ja que hi ha passatges que, com salts en el temps, s’intercalen en el que podria ser la història troncal; tot plegat amb un rerefons màgic i misteriós, sempre present en l’atmosfera del conte. En la mateixa línia, les imatges es presenten molt suggeridores, amb un treball de composició original que sorprèn en cada pàgina, sobretot per l’experimentació en la combinació dels elements que conformen les escenes i en els enquadraments. Aquí, a més, text i dibuix es troben en un mateix pla; no hi ha separacions evidents. D’altra banda, sense abandonar la narrativitat que sovint esperem veure en els contes, les il·lustracions tenen un punt únic que dóna valor artístic al conjunt. Hi ajuda, també, que darrere de la mà de l’artista hi hagi un bon treball de disseny: vegeu, si no, la llibreta que penja del llibre amb els diferents noms per al blau. Es tracta, en definitiva, d’una obra que convida grans i petits –que cadascú en faci la seva pròpia lectura– que viatgin enllà, com el vell mariner. CODINA PLANS, Montserrat Sd·edicions