1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="oxL5daWwmB"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-viatge-allucinant-dun-homenet-errant/">El viatge al·lucinant d’un homenet errant</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-viatge-allucinant-dun-homenet-errant/embed/#?secret=oxL5daWwmB" width="600" height="338" title="«El viatge al·lucinant d’un homenet errant» — Ibbycat" data-secret="oxL5daWwmB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/homeneterrant.jpg398540Un homenet, tot esprement una esponja gegant, s’embarca en un viatge al·lucinant de la mà d’un cuiner panxarrut, una família de castors, un camell i molts altres personatges que, amb els vehicles més insòlits, el porten d’un lloc a l’altre (del món i de més enllà). Aquesta és la proposta que presenta l’autor i il·lustrador Hans Traxler a El viatge al·lucinant d’un homenet errant, traduït al català per Anna Soler i publicat per Babulinka Books a «Minimini. Mini joies per primers lectors», una sèrie dirigida als petits que s’endinsen en solitari a la lectura. Tot va començar en un balneari; un castell a la vora del mar anomenat Kingston Castle reconvertit ara en un hotel de luxe, com confessa el mateix autor a l’epíleg. És així com, des d’Escòcia, i a causa d’una malaltia, sense ràdio, ni telèfon ni diaris ni televisió i sense cap altra obligació que l’agenda d’activitats de salut, Traxler va començar a dibuixar i a donar-li forma a aquesta història. Considerat com un dels grans il·lustradors contemporanis, tant pels treballs per a infants com pels dibuixos de caràcter polític, còmic i satíric, Hans Traxler es deixa portar també aquí pel «non sense», una tradició literària d’arrel anglosaxona que parteix de l’absurd, per a construir tota una peripècia fantàstica; una narració absurda i delirant, tot i que amb alguna possible semblança amb la realitat, que va encadenant pàgina rere pàgina. Aquesta és, doncs, una història il·lustrada enginyosament encastada que fa servir l’humor per mitjà d’unes imatges de traç senzill i cromatisme reduït, però altament expressives, juntament amb el text brevíssim i sonor que les acompanya. Un títol a tindre en compte tant per l’estètica com pel contingut, de mesures reduïdes, que cal celebrar com una reedició creativa i de qualitat. Un clàssic de la LIJ, que busca també la complicitat dels lectors contemporanis, perfecte per a llegir i rellegir passen els anys que passen. Hans Traxler Hans Traxler Babulinka Books