1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="vMR3IQ2HIK"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-violi-den-patrick/">El violí d’en Patrick</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-violi-den-patrick/embed/#?secret=vMR3IQ2HIK" width="600" height="338" title="«El violí d’en Patrick» — Ibbycat" data-secret="vMR3IQ2HIK" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17552-22-0.jpg591800Parlar d’un llibre de Quentin Blake és parlar de l’obra d’un autor i il·lustrador de la categoria d’uns dels clàssics encara vius del gènere. Hereu de la tradició i l’escola del seu país, Sir Quentin Blake continua la tradició dels grans escriptors com Dickens o Barry i ens regala, en El violí d’en Patrick, un cant a la bellesa i la fantasia. Amb una història senzilla, Blake ens explica la història d’en Patrick, el protagonista que compra un violí a un brocanter en un entorn rural (probablement al segle XIX). Quan en Patrick toca el violí, la música transforma en bellesa tot el que hi ha al seu voltant: els arbres floreixen i ofereixen fruits en forma de pastissos, gelats i altres menges impossibles, els peixos volen, etc. Els testimonis de la màgia d’en Patrick i el seu violí són dos nens que, com el lector, viuen amb naturalitat els esdeveniments i segueixen en Patrick i el seu violí que tot ho transforma. El que és grandiós d’El violí d’en Patrick no és precisament la història, lineal i sense desenllaç, sinó la naturalitat amb què Blake ens fa viatjar on ell vol, amb uns dibuixos únics fets amb ploma i tinta xinesa i pintats amb llapis de colors i aquarel·les. Màgia visual i literària d’un clàssic de tots els temps que ens recorda que els efectes especials no són necessaris per contar una història i que, en un bon llibre, el temps se suspèn i tot és creïble i possible. BLAKE, Quentin Blackie Books