1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="JcvCviqOlN"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-vuite-nan/">El vuitè nan</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-vuite-nan/embed/#?secret=JcvCviqOlN" width="600" height="338" title="«El vuitè nan» — Ibbycat" data-secret="JcvCviqOlN" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-7179-2.jpg397592I si, quan expliquem el conte de la Blancaneu, ens oblidem sovint d’un personatge? I si el relat no és exactament com la majoria el coneixem? Aquest és el joc que ens proposa l’inesgotable i prolífic Josep Vallverdú, que ens convida a revisitar les vivències de la princesa de pell blanca com la neu i dels nans minaires, que, al cap i a la fi, potser no eren tots cercadors de pedres precioses ni, potser, set. No són pas poques les adaptacions o versions que s’han fet d’alguns contes populars, i aquest fet redueix les opcions que el lector se sorprengui. En aquest cas, però, l’autor supera amb destresa i originalitat aquest escull. Presenta un text de vocabulari ric i amb certa complexitat lectora, ja que introdueix dues històries paral·leles en el temps que s’entrellacen al llarg del llibre. Francament, és d’agrair que un escriptor confiï en la capacitat de comprensió dels infants d’aquestes edats. A més a més, combina aquesta estructura amb una història plena de fantasia, humor i un nombrós conjunt de personatges i episodis –alguns que ja reconeixem i d’altres que se’ns descobreixen– que impregnen l’obra d’un ritme àgil i constant. A la vegada, hi afegeix una sovintejada interacció amb el lector que afavoreix la seva relació amb la narració que té a les mans. Les il·lustracions són també una encertada companyia que ajuden a interpretar l’escrit i magnifiquen la tendresa i jovialitat que desprèn l’obra. La barreja entre el que és nou i el que és conegut, entre el que passa i el que saps que passarà, està feta amb delicadesa i aconsegueix un resultat força complet i rodó. És per aquest motiu que, potser, el final queda una mica desdibuixat i amb poca força. Això sí, és un gust retornar a llocs coneguts i redescobrir-los acompanyats de propostes ardides com aquesta.  VALLVERDÚ, Josep Cuchu La Galera