1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="gtJjjPvbpG"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ell/">Ell</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ell/embed/#?secret=gtJjjPvbpG" width="600" height="338" title="«Ell» — Ibbycat" data-secret="gtJjjPvbpG" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-121717-6-1.jpg229334L’editorial barcelonina Sd·edicions edita poc i en àmbits molt concrets. Dins l’apartat infantil, on hi trobem llibres singulars, a vegades difícils de classificar, s’hi intueix una voluntat d’apostar per primeres obres o projectes d’autor. Núria Giralt Clausells (Barcelona, 1958) fa anys que exerceix d’il·lustradora però ara s’estrena com a autora amb un llibre que es desmarca dels paràmetres més comuns de la narrativa infantil. Des del punt de vista formal Ell té una edició impecable: tapa dura, paper gruixut, maquetació pensada des de les guardes i enquadernació molt cuidada. A banda de l’elecció acurada de la tipografia, de la gamma cromàtica pastel dels papers, a conjunt amb les tintes dels títols i les il·lustracions… Res és a l’atzar, és evident, perquè tota aquesta posada en escena fa olor d’antic i ens transporta volgudament a una altra època, lluny de colors estridents i modes editorials.   I això casa perfectament amb la història que Giralt ens explica, protagonitzada per dues dones que ronden els noranta anys, jubilades però lligades encara a l’antic negoci familiar de la merceria. La Rosalia i la Rosó porten una vida totalment sedentària, tancades a casa, amb l’única companyia d’un gat, que és alhora el narrador de la història. Res fa pensar que les seves vides puguin canviar, fins que arriba una notícia en forma de carta: la cosina Ermessenda, l’aventurera i excèntrica de la família, acaba de morir i els ha deixat una herència fantasmagòrica. D’aquest Ell que dona títol a l’obra en sabrem ben poca cosa; això sí, a poc a poc aconseguirà girar com un mitjó la vida de les dues germanes. L’editorial recomana el llibre dels set als noranta-nou anys i, en aquest cas, tot i ser una frase comodí molt utilitzada, crec que l’entenc perfectament. El llibre, ben escrit i amb un llenguatge ric sobretot en la descripció de la casa i les accions de les protagonistes, és una aventura sense estridències, que malgrat incloure elements paranormals és més aviat intimista. Ens parla de la quotidianitat del fer-se gran, de l’estil de vida, de les decisions que es prenen… Bé, aquesta és la lectura que en faig jo des dels ulls d’una adulta. Tinc el dubte de com ho llegiran els lectors joves, si superaran la possible barrera estètica inicial (per diferent, no per res més) i si es deixaran encaterinar per aquestes dues velletes i el seu fantasma misteriós.   Provem-ho!, el llibre s’ho val. GIRALT CLAUSELLS, Núria Sd·edicions