1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sWoKaeDSDj"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ella/">Ella</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ella/embed/#?secret=sWoKaeDSDj" width="600" height="338" title="«Ella» — Ibbycat" data-secret="sWoKaeDSDj" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-834-3592-2.jpg188269Fa poc Núria Pradas ens commovia amb Comptant núvols. Ara Bambú inclou dins de la reeixida col·lecció «Grans Lectors» aquesta nova incursió de la mateixa autora dins de la narrativa juvenil. En el cas d’aquesta novel·la, costa imaginar que la història encaixi en el món mental de nois i noies de quinze i setze anys, perquè la història, pròpia de la narrativa detectivesca clàssica, sembla adreçada a lectors més grans. En Joel Traver, periodista en crisi, rep l’encàrrec d’una noia misteriosa perquè investigui un assassinat del qual acusa un dels candidats a l’alcaldia. Com sabem, una de les claus del gènere negre és la caracterització del protagonista. En aquest cas, sense dir-ho explícitament, en la figura del jove periodista solitari seduït per l’encant d’una noia misteriosa i inaccessible hi podem veure reminiscències dels detectius clàssics de Dashiell Hammet o Raymond Chandler. Tot i això, el protagonista té més punts en contacte amb els investigadors de novel·la juvenil del mateix gènere, com ara el Flanagan d’Andreu Martín, pels mitjans minsos de què disposa. Que Núria Pradas té ofici és evident, perquè aconsegueix mantenir la tensió fins al final a través de dues trames paral·leles que, tot i ser una mica descompensades, conflueixen al final. En canvi, el ritme de la narració és lent fins ben entrada la novel·la, encara que els capítols siguin molt i molt breus. Per altra banda, l’autora fa un ús molt acurat del llenguatge, però emprant un registre massa formal per a un lector jove. A més a més, és poc versemblant que el context de tota la novel·la sigui realista, com sol ser habitual en el gènere, i que en un moment determinat passi a entrar en el terreny de la fantasia. PRADAS, Núria Bambú