1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="dpD3PdmTbT"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ella-si-que-menten/">Ella sí que m’entén</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ella-si-que-menten/embed/#?secret=dpD3PdmTbT" width="600" height="338" title="«Ella sí que m’entén» — Ibbycat" data-secret="dpD3PdmTbT" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-4650-1.jpg723800El petit protagonista d’aquest àlbum il·lustrat té una cosa molt i molt clara: els altres no l’entenen. Les instruccions dels adults no s’adeqüen al que ell necessita; les peticions d’exclusivitat del seu amic Jaume el deixen astorat, i la seva germana… doncs la seva germana és massa petita per comprendre que ell ja és gran! Però qui sí que l’entén és la Lluna, la seva gata, que s’arrauleix al seu costat per ajudar-lo a espantar soledat i pors. Una història senzilla i propera, narrada en primera persona i, per tant, des del punt de vista d’aquest nen sensible i franc. Les il·lustracions de Villamuza, de tècnica impecable, són entranyables i transmeten una àmplia panòplia d’emocions, expressades tant en el rostre com a través de la gestualitat corporal, excel·lentment captada. Els enquadraments focalitzen la mirada del lector de forma intel·ligent; a manera d’exemple, només cal observar les imatges on la mare i l’àvia es representen de forma parcial. Així mateix, el joc visual que l’artista proposa amb la figura del gat és un bon divertimento, ja que la camufla en l’estampat de la faldilla de l’àvia o en el llum de l’habitació de l’infant. En tot cas, el gat és omnipresent en els dibuixos des d’un bon inici, molt abans que el lector descobreixi el seu rol en la història a través de la paraula. Sens dubte, un bell àlbum a tenir en compte i que ofereix la possibilitat de llegir el text en lletra de pal i en lletra d’impremta. ALCÁNTARA, Ricardo Noemí Villamuza Manso Baula