1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="74o8t9ywt2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-arrugats-quina-troballa-mes-dolca/">Els Arrugats, quina troballa més dolça!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-arrugats-quina-troballa-mes-dolca/embed/#?secret=74o8t9ywt2" width="600" height="338" title="«Els Arrugats, quina troballa més dolça!» — Ibbycat" data-secret="74o8t9ywt2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-5698-0.jpg794800L’Aniol i l’Abel miren a la televisió un concurs de dolços. Curiosament, de totes les postres que hi participen, guanyen els Arrugats, unes neules que al Lluís, un noi sord, no li surten mai rodones, iguals, sinó arrugades, però sí cruixents i delicioses. A l’Abel li passa el mateix, quan dibuixa: com que li suen les mans, se li arruga el paper, «però de vegades les coses arrugades poden semblar genials». Els contes per a infants poden ser una bona eina per conèixer alguns valors fonamentals; no per instruir els lectors, és clar, sinó perquè hi reflexionin si escau o, simplement, gaudeixin de la lectura. Quantes vegades hem caigut en l’error de pensar que tot ha de sortir perfecte, i que valgui tant per a nosaltres mateixos com per als nostres fills o alumnes. Aquí, la imperfecció –les neules desiguals, els dibuixos arrugats– també té un lloc, esdevé un valor que no podem menystenir. Pel que fa a la imatge, il·lustren la història personatges d’ulls molt grossos i arrodonits, que protagonitzen les escenes acolorides a base de trames contrastades. Tot i el punt personal, que segurament distingeix aquest treball artístic d’altres d’artistes del mateix ram, de vegades es té la sensació d’un cert descontrol dels elements a l’hora de construir les composicions. Al final, trobem una explicació –se suposa que dirigida a l’adult– sobre la labor de l’Associació Alba, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental, i l’obrador El Rosal, un espai de treball inclusiu. De fet, els autors del conte cedeixen els beneficis de la venda del llibre a la Fundació Alba Futur per a projectes socials. CAPDEVILA, Carles Vero Cendoya La Galera