1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="3CCb45lF3y"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-contes-de-lordinador/">Els contes de l´ordinador</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-contes-de-lordinador/embed/#?secret=3CCb45lF3y" width="600" height="338" title="«Els contes de l´ordinador» — Ibbycat" data-secret="3CCb45lF3y" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-96569-33-0.jpg140140El Toshiba , el PC d’una sala d’ordinadors , és testimoni dels contes que escriuen els participants d’un concurs de contes, i ens mostra els que més li han agradat. Els contes estan subdividits en grups en funció de qui els ha escrit i del tema en comú. Històries que van des de les més sentimentals i realistes com «Només ho sap la lluna», «L’últim Nadal» o «La col·lecció d’en Caprasi», fins a d’altres de més esbojarrades i imaginatives: «Quiquirríquia, osmòtica, ruscombòlia», «El misteri del suc de tomàquet», etc. És un recull de contes de temes i estils diferents, alguns força originals que amaguen un final inesperat: «Un retrocés històric»; altres més fluixos «Sherlock Holmes mai no falla» o «Vull una rata pudent». Tot i que l’estil és correcte, les històries no acaben de ser rodones. Sovint l’anècdota és fluixa i, en algun cas, es pot fer complex per a un nen o nena de deu anys trobar el sentit del conte. El text va acompanyat de les il·lustracions de Xavier Cussó, el qual ja ha treballat en altres obres de la mateixa col·lecció. Són en blanc i negre, figuratives, amb un contrapunt de comicitat i un cert to esperpèntic. En resum, un conjunt de contes per passar-hi l’estona. GRAU i SALÓ, Maria. Xavier Cussó i Grau Ed. del Pirata