1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sq8GfpZAcO"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-contes-den-patatu/">Els contes d’en Patatu</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-contes-den-patatu/embed/#?secret=sq8GfpZAcO" width="600" height="338" title="«Els contes d’en Patatu» — Ibbycat" data-secret="sq8GfpZAcO" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-4594-6.jpg140140Patatu és un pallasso bondadós i optimista que viu a Patatum, on també habiten altres éssers, com Martí, el xiquet mag, o el gegant Pitxurrini. Tot i que el primer número de la col·lecció es titula Els contes d’en Patatu, el cert és que no és un conte —no hi ha plantejament ni nus ni desenllaç—, com tampoc ho és La flauta gegant, el segon títol: en cap dels dos casos hi ha proves a superar, ni malvats als quals vèncer, ni res semblant. És a dir, no hi ha història pròpiament dita, sinó que hi ha una situació amable que es desenvolupa amablement: en el web de l’editorial es pot llegir que «a Patatum tots els finals són feliços»; podríem afegir-hi que també els començaments. En realitat, la sèrie Patatu no és literatura —potser tampoc no ho pretén—, sinó més aviat una joguina amb forma de llibre: de fet, a les cobertes, es destaca «Amb cromos col·leccionables i jocs!!». Les il·lus-tracions, figuratives i de colors forts i saturats, compleixen la funció de cridar l’atenció. BASSAS, Àngels Pedro Rodríguez La Galera