1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="i3ubhnr44w"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-dies-felicos/">Els dies feliços</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-dies-felicos/embed/#?secret=i3ubhnr44w" width="600" height="338" title="«Els dies feliços» — Ibbycat" data-secret="i3ubhnr44w" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-947446-8-6.jpg800800Els dies feliços és un llibre àlbum que destaca molt especialment pel que narra i pel com ho narra. Amb ben poc, l’autor en té prou per descriure el record d’un estiu i la relació d’amistat i d’amor que s’hi va gestar entre dos nens, en Jacob i el narrador. I ho aborda de forma directa, sense metàfores, sense màscares d’animals o d’objectes humanitzats, tot mostrant els dos protagonistes en primer pla, i alguns dels elements i situacions que descriuen aquells dies feliços sense valoracions ni interpretacions, i deixant que sigui el lector qui interpreti, tal com també succeïa a El nen perfecte, un àlbum del mateix autor i amb un to similar, en el qual tractava el transvestisme. La posada en escena és summament delicada, meticulosa i precisa, i l’execució és impecable, amb el traç minuciós i l’hiperrealisme al qual ens té acostumats Cormand. Tots els elements –des del color de la pàgina a la mida del text– estan tractats amb aquesta voluntat i embolcallats per una pàtina de color beix i de boira que ens transporta al passat, al sípia de les fotografies antigues i als primers colors que s’aplicaren a les fotografies en blanc i negre. Els dies feliços és un llibre valent i alhora necessari per fer més present el tema de l’homosexualitat en la LIJ i per obrir una mica més el ventall de temes i de punts de vista. L’únic dubte que em crea el llibre és que si la relació dels protagonistes fos entre nen i nena parlaríem potser d’una història tòpica i amb poc tremp, però, com he dit al principi, l’objectiu és un altre i és ben clar. El què i el com del llibre, dos eixos essencials en una obra, el converteixen en un exemplar únic. CORMAND, Bernat A Buen Paso