1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="EVnFtS2ssL"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-germans-corb/">Els germans Corb</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-germans-corb/embed/#?secret=EVnFtS2ssL" width="600" height="338" title="«Els germans Corb» — Ibbycat" data-secret="EVnFtS2ssL" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/els-germans-corb_1726651594.jpeg600848Dos ous es desclouen, en Hugin i en Mugin parpellegen per primera vegada i s’admiren del món tan recent que els envolta. De tan remenuts encara són implumes —no tenen plomes— i estan coberts amb una pell d’allò més rosada, cosa que els duu a pensar que l’animaló que remuga a baix de l’arbre —també rosat i llis— deu ser la seva germaneta Su, que, en néixer, ha caigut del niu. Així comença aquesta història de germanor en què corbs i garrí formen una estranya família, continuant amb la tradició de l’«intrús dins el niu» o el «fals germà», el màxim exponent de la qual és l’Aneguet Lleig, però d’on també beuen àlbums contemporanis com Guji-Guji de Chih-Yuan Chen, Coco i Piu d’Alexis Deacon o  La vaca que va pondre un ou d’Andy Cutbill. El tema es pot tractar des de l’emotivitat, des de la reflexió o, com bé fan Oriol Canosa i Cristina Bueno, en clau d’humor, que frega l’absurd i funciona pel contrast grotesc entre els personatges que protagonitzaran el que ja s’anuncia com a col·lecció. El primer llibre de la sèrie es compon de tres capítols independents que, tot i no ser llargs, no són tan breus com és habitual en aquest tipus d’obra. Les escenes estan farcides de diàlegs que atorguen ritme i faciliten l’acció. El primer capítol funciona de presentació i introdueix la situació, que esdevé còmica amb l’aparició de la mare que intenta pujar la «seva» tercera cria dalt de l’arbre. El segon ens ofereix allò que esperàvem: veure el moment impossible en què la Su ha d’aprendre a volar. El succés està ben resolt, però potser a l’elecció li manca originalitat. El darrer capítol és el més elaborat, i explica com la mateixa confusió dels polls acaba per confondre la guineu famolenca en un joc estimulant. Les il·lustracions són adequades en el to i l’ús d’alguns plans i perspectives i denoten el coneixement de l’artista dels mecanismes del còmic, del qual incorpora alguns elements. Es tracta d’imatges centrades en l’acció on els personatges són caricaturitzats per emfatitzar l’humor i que funcionen correctament al costat del text. L’edició ajuda a la lectura autònoma incipient, utilitzant una tipografia sans serif molt arrodonida de mida més gran que l’habitual i sense justificar, amb l’alineació a l’esquerra per alleugerar la pàgina, i un interlineat suficient per facilitar als més menuts no perdre’s. Les dimensions del format i la tapa dura fan que sigui ideal per transportar el volum a la motxilla i llegir-lo còmodament. En conjunt, és un llibre ben pensat, amb aquell humor murri que s’escapa de moralines i que fa de la lectura un moment plaent, qüestió important durant les primeres pedalades en la lectoescriptura. Tanmateix, es té la sensació d’estar davant d’una història ja explicada i un estil gràfic recurrent. Canosa, Oriol Bueno, Cristina Bindi Books