1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="8EaZ5SuIav"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-grans-no-paren-de-xerrar/">Els grans no paren de xerrar!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-grans-no-paren-de-xerrar/embed/#?secret=8EaZ5SuIav" width="600" height="338" title="«Els grans no paren de xerrar!» — Ibbycat" data-secret="8EaZ5SuIav" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/9788467957174.jpg600768Emma Hunsinger i Tillie Walden són dues reconegudes autores de còmic, amb obres destinades prioritàriament a un públic juvenil, que narren històries –sovint amb tints autobiogràfics–, on predomina la veu íntima de les protagonistes. En aquest cas narren conjuntament i de manera fascinant un moment anodí de la vida d’una nena: la terrible espera mentre els adults xerren per poder anar a jugar. A Els grans no paren de xerrar!, descobrim el món interior desbordant de la protagonista a través d’un to d’exageració dramàtica molt divertit. L’expressivitat del personatge, amb ulls desorbitats i ganyotes que deixen veure una boca en procés de renovar dents, transmet intensament el desig d’arribar al parc i la tortura de la impaciència. La nena és experta en el repte d’esperar perquè ho fa cada dia a la filera de l’escola, altres a la sala del dentista o durant el trajecte en cotxe fins a casa de l’àvia. Domina tot un catàleg d’estratègies combatives com col·locar-se els mitjons, mossegar-se les ungles o comptar. Però l’espera més avorrida és sempre per culpa de la conversa dels grans. De fet, les bafarades de la xerrada veïnal ocupen un gran espai a les pàgines com a soroll de fons que -tot i que sigui llegible-, funcionen com a recurs de xivarri insubstancial. Les escenes progressivament arriben a atapeir-se d’estímuls, amb un cert caos entre textos i il·lustracions, i es genera un ritme visual de muntanya russa corresponent al diàleg intern de la nena. El moment àlgid arriba quan aconsegueix evadir-se de la “tràgica” realitat amb la seva ficció. De sobte, en el clímax d’aquesta fantasia resilient se sent: “Què, cap al parc?” Despentinada per la seva força imaginativa, torna al pla de la realitat. Empatitzar amb aquesta història resulta molt fàcil perquè a la vida és inevitable avorrir-se. Fer ús de l’humor i d’una imaginació explosiva pot ser una molt bona solució per travessar el malestar que pot provocar l’avorriment. HUNSINGER, Emma Anna Puente Llucià Tillie Walden Astronave