1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1llyG09mKU"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-homes-plorem/">Els homes plorem</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-homes-plorem/embed/#?secret=1llyG09mKU" width="600" height="338" title="«Els homes plorem» — Ibbycat" data-secret="1llyG09mKU" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18522-76-5.jpg230300Actualment, i cada vegada més, sentim discursos que ens animen a desbaratar les normes establertes sobre els rols de gènere i trencar estereotips rígids heretats d’altres èpoques. Joan Turu l’encerta com a autor integral amb un tema en tendència. L’estructura de la història és senzilla: un nen, en Nil, viu feliçment fins que comença a preocupar-li ser gran i convertir-se en home. A partir de llavors observa amb detall els referents masculins que troba per tot arreu i procura imitar-los. Però mostrar-se fort, violent i fanfarró no el fa sentir-se millor. El seu neguit acaba quan l’infermer de l’escola, que tampoc encaixa exactament amb la idea d’home que ha construït l’infant, li descobreix la possibilitat de no haver de canviar. Un final massa abrupte per resoldre una situació complexa que no només és interna, perquè hem vist com alguns companys es burlaven de la seva samarreta de flors. El missatge, encara que simplista, perquè no soluciona cap problema, ajuda a entendre que la clau no radica en encaixar en un rol ja predeterminat. L’estil gràfic afable dels personatges de Turu funciona molt bé amb el contrast expressiu de cada escena. Les pistes intertextuals que l’autor va il·lustrant amb herois quotidians, de clàssics populars i del món audiovisual, enriqueixen la narració. Però la falta de subtilesa grinyola. Potser es deu a la mirada obsessiva del protagonista, que en la seva recerca de l’home perfecte descontextualitza els referents i tots junts generen un efecte caricaturesc i es perd en credibilitat.   TURU, Joan Joan Turu El Cep i la Nansa