1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="81a2h8DBGL"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-monstres-de-la-vall/">Els monstres de la vall</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-monstres-de-la-vall/embed/#?secret=81a2h8DBGL" width="600" height="338" title="«Els monstres de la vall» — Ibbycat" data-secret="81a2h8DBGL" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-13583-64-8.jpeg507800Plena nit. Quatre carrers. Un monstre diferent esperant-los a cada un d’ells. Quatre joves atrapats a la cruïlla sense poder escapar-se ni avisar ningú. Aquesta angoixant situació és la que se’ns presenta a l’inici de la novel·la. Els protagonistes hauran de fer mans i mànigues per descobrir què els encalça exactament i per trobar una solució que els permeti salvar la vida. El primer que cal destacar és que l’autor aconsegueix crear un ambient de terror i tensió que es manté al llarg de tota l’obra. A més, el ritme de l’argument és intens, de manera que el lector té poc temps per relaxar-se. No deixa de ser curiós i difícil que això succeeixi en una història en què els personatges estan pràcticament tota l’estona al mateix lloc. És un llibre complet: amb un bon plantejament, diferents girs en la trama que sorprenen i un final obert que fa acabar la proposta tan bé com comença. A la vegada, segueix una estructura de capítols marcada i repetitiva que ajuda a seguir el fil del relat i de tots els personatges que van apareixent. Celebrem el fet de trobar-nos amb uns monstres dolents i malèvols que es comporten tal com són. I també uns joves que reaccionen com a tals. La barreja que David Navalón crea entre actualitat, cultura popular i certa màgia encara afegeix un punt més d’interès a tot el conjunt. Les il·lustracions acompanyen el text cedint-li el protagonisme, però afegeixen intensitat i detall a l’atmosfera que genera l’escrit. En definitiva, una novel·la amb la qual es gaudeix de la mateixa manera que es pateix. Una molt bona opció per introduir-se en aquesta tipologia de relats. I, finalment, un llibre que fa pensar-s’ho dues vegades abans de sortir a voltar tot sol pels carrers valencians. NAVALÓN, David Laura Díez Bromera