1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="uvzQUsW0bU"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-monstres-tambe-ploren/">Els monstres també ploren</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-monstres-tambe-ploren/embed/#?secret=uvzQUsW0bU" width="600" height="338" title="«Els monstres també ploren» — Ibbycat" data-secret="uvzQUsW0bU" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17374-38-9.jpeg194260Guillaume Duprat és un d’eixos autors que saben com remirar realitats que ja han estat molt contades als infants, des de perspectives inesperades que les revitalitzen. I ho fa des d’una concepció del llibre com a objecte i de la materialitat de la pàgina com a element essencial per a la construcció del coneixement, basat moltes vegades en la descoberta. La seva mirada incita els lectors a mesclar concepcions teòriques o coneixements científics amb una perspectiva humanística, que ens apropa a la realitat contextualitzant-la i treballant-la sempre des d’aspectes micro, que la fan més diversa i alhora més entenedora i apassionant. A Els monstres també ploren, Duprat ens obre les portes de diferents mitologies d’arreu del món a través d’alguns dels seus monstres més famosos. I si aquí juga novament a relativitzar la mirada eurocèntrica amb aquest catàleg heterogeni, el joc és doble, ja que l’autor francés ens presenta el personatge des de dos punts de vista: l’humà i el del monstre. Per fer-ho la composició de la doble pàgina és sempre la mateixa: a la de l’esquerra un petit apunt sobre a quina tradició pertany i l’inici d’una narració que ens relata qui és i com ha estat percebut el monstre; a la de la dreta, sobre un primer pla del personatge que ocupa tota la superfície, s’obre una solapa que ens deixa veure els seus pensaments. Un llibre de no-ficció, farcit d’històries i ficcions diverses. Un híbrid que juga a mostrar-nos la diversitat dels relats, contant-nos-els. Un llibre documental que no només parteix de l’ànim de mostrar, sinó d’implicar el lector i incitar-lo a observar el món des d’una mirada molt preocupada per relativitzar la realitat a través de la comparació i les perspectives diverses. DUPRAT, Guillaume Pedro Alcalde Zahorí Books