1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="lLPrPP5cyD"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-pans-daurats-de-la-velleta/">Els pans daurats de la velleta</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-pans-daurats-de-la-velleta/embed/#?secret=lLPrPP5cyD" width="600" height="338" title="«Els pans daurats de la velleta» — Ibbycat" data-secret="lLPrPP5cyD" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-7329-364-8.jpg556800La col·lecció «L’Amiga Imaginària» de Club Editor creix amb una nova traducció publicada originàriament a Itàlia per Topipittori l’any 2012. Els pans daurats de la velleta és un conte tradicional versionat per l’autora italiana Annamaria Gozzi i il·lustrat per l’eivissenca Violeta Lópiz. Són moltes les històries dins la rondallística que ens parlen del moment en què la Mort es presenta a casa d’un personatge per emportar-se’l i aquest, a base d’enganyifes, intenta evitar o endarrerir la partença. En aquest cas, la Mort arriba a casa d’una vella dies abans de Nadal i se la troba atrafegada preparant diferents dolços per les festes. Amb l’excusa que és l’única que en coneix la recepta, la velleta convenç la Mort per ajornar la marxa. Fins a tres vegades més viurem aquest estira-i-arronsa entre les dues velles dames, una conscient que l’engany no durarà per sempre i l’altra deixant-se engalipar, amb certa culpa, pels plaers terrenals. La versió que en fan les autores és especialment interessant per la riquesa del text, els matisos narratius centrats en el personatge de la Mort i en la posada en escena de la il·lustradora. El text de Gozzi, així com la traducció de Casassas, és molt detallista descrivint els sabors, les olors i les textures de les menges exquisides. Aquest fet reforça l’argúcia de la velleta però alhora posa l’accent dramàtic en la Mort, que ens desperta un seguit de preguntes que generalment no plantegen altres versions del conte: menja la Mort? Li agrada el dolç? Se sent sola? Podria fer-se amiga de la velleta? Què en sap del Nadal? Pel que fa a la part visual, l’autora s’allunya de la il·lustració descriptiva potser més habitual en la rondallística, i opta per una posada en escena simbòlica i poètica. Amb el predomini del blanc trencat de la pàgina i llapis de color bàsicament vermell i negre, Violeta Lópiz crea escenes molt despullades, que tot i la fredor que exigiria el tema desprenen més aviat pau i serenor. No hi ha por, no hi ha neguit, sinó que en els gestos de la velleta s’hi endevina acceptació. Fins i tot el personatge de la Mort, representat com una mena de forat negre sense rostre, ens acaba resultant entranyable al descobrir-ne la part més humana. GOZZI, Annamaria Anna Casassas Violeta Lópiz Club Editor