1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="L4gEd3covW"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-postits-del-senyor-nohisoc/">Els pòstits del senyor Nohisoc</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-postits-del-senyor-nohisoc/embed/#?secret=L4gEd3covW" width="600" height="338" title="«Els pòstits del senyor Nohisoc» — Ibbycat" data-secret="L4gEd3covW" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-6956-0.jpg383567El professor de la Clàudia els ha posat uns deures que són tot un repte: els alumnes han de fer una exposició parlant d’un ofici amb la informació obtinguda per mitjà d’una entrevista. A més, l’ofici més votat serà el que donarà nom a la classe de tercer. Per molt que hi rumia, la Clàudia no acaba de decidir-se perquè intueix que les feines de forner del pare o de dibuixant d’estampats tèxtils de l’àvia no podran competir amb les que presentin els seus companys. Però la solució li arriba de forma insospitada quan un nou veí s’instal·la al replà on ella viu. Vallès demostra el seu bon fer construint un relat que arrenca amb una anècdota incomprensible per a la protagonista i mantenint l’interès del lector gràcies al caràcter d’investigació amb què revesteix els esdeveniments que puntuen el text. I ho fa amb una pulcritud que impedeix que els mecanismes narratius que empra quedin al descobert, defugint, també, l’afectació en el plantejament de la història i en l’ús del llenguatge, que és acurat i efectiu, característica que comparteix amb les il·lustracions. Així mateix, Vallès crea un encertat dibuix de la protagonista fent dialogar la lògica infantil amb el món dels adults, ple d’enigmes que no sempre acaba de dilucidar. És així com vehicula, sense voluntat alliçonadora, temes com ara la soledat, la depressió, l’amistat, la perseverança, la gestió d’emocions, la presa de consciència de l’altre… i, sobretot, l’amor per la paraula i per la literatura. No en va en Jacint és corrector editorial! Però, tornant a l’entenimentada Clàudia, l’autora presenta i resol hàbilment el vaivé dels seus estats d’ànim, que van des de l’enuig, el desconcert, l’ansietat, la sorpresa o la intriga fins a l’esperança, la satisfacció o l’alegria. En definitiva, un merescut Premi Folch i Torres 2020, que no defrauda ni per la capacitat d’entretenir, ni per les reflexions que suscita, ni per la qualitat narrativa. VALLÈS, Tina Christian Inaraja La Galera