1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="lMp1CSXps7"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-que-caminen-pel-foc/">Els que caminen pel foc</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-que-caminen-pel-foc/embed/#?secret=lMp1CSXps7" width="600" height="338" title="«Els que caminen pel foc» — Ibbycat" data-secret="lMp1CSXps7" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-944680-2-5.jpg118177Pau Joan Hernández (Barcelona, 1967) va sortir a la palestra de la literatura juvenil molt aviat. Amb només divuit anys va publicar Tot et serà pres (Empúries, 1986) i SOS a sis mil metres (La Galera, 1986), amb les quals, especialment amb la primera, la seva obra va convertir-se en lectura obligada a molts instituts de Catalunya. Des d’aleshores ha publicat més d’una vintena de llibres i ha traduït més de 140 títols del gallec, basc i castellà. A Els que caminen pel foc l’autor ens trasllada al petit poble de Berlanga de Duero, on l’Eric, fugint de problemes familiars, va a passar l’estiu. Allà trobarà la Lia i en Salva, amb qui compartirà molts bons moments fins que, cansats de rutines, decideixen investigar els fonaments del castell del poble. A partir d’aquest moment l’aventura s’accelera i els tres amics es veuen submergits en el món de la descoberta tot superant, un darrere l’altre, les pors mercès a una amistat i confiança a prova de bombes. Pau Joan Hernàndez ens ofereix una novel·la amb un bon ritme intern, amb personatges ben caracteritzats que, necessitats de l’ajut d’altri, entre tots afronten i superen els entrebancs del camí. Tot i això, potser és que ens té mal acostumats, però de Pau Joan Hernàndez jo sempre n’espero més. Vaig gaudir molt i molt amb L’ombra del Stuka (Empúries, 1998), i des d’aleshores he esperat i exigit que l’autor ens torni a oferir una novel·la a l’altura d’aquella. És per això que a Pau Joan Hernàndez li he de demanar més, ja que conec el seu bon ofici. I és per això que aquesta novel·la, malgrat tenir tots els elements necessaris i perfectament col·locats, no passarà per ser un referent de la seva trajectòria. Ja sabem que ningú ha aconseguit fer sempre novel·les excel·lents, però en la nostra mà està exigir-les. HERNÀNDEZ DE FUENMAYOR , Pau Joan Miquel Gallardo Arcàdia