1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="orV1A3hRr8"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-regals-de-lavi/">Els regals de l’avi</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-regals-de-lavi/embed/#?secret=orV1A3hRr8" width="600" height="338" title="«Els regals de l’avi» — Ibbycat" data-secret="orV1A3hRr8" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5265_9788447951215.jpg552609A partir d’una certa edat, fer anys convida a mirar enrere per adonar-se del camí que s’ha fet. El protagonista d’Els regals de l’avi rep una trucada del seu germà com a felicitació d’aniversari. En penjar, una estona de reflexió el portarà a detenir-se en els regals que li va anar fent el seu avi mentre era nen. Són objectes de tota mena: un tricicle, uns bombons, una raqueta, uns pantalons… Tots ells, però, tenen en comú l’alegria de la rebuda i el moment de la pèrdua, l’oblit, el desús. Finalment, queda al descobert el regal més important i menys evident, l’estima permanent de l’avi, que perdurarà també en el record quan ja no hi sigui. L’autor de l’obra parla del pas del temps, del qual res ni ningú se’n pot escapar i del qual no som tan conscients a les primeres edats. Ho escriu amb intel·ligència i naturalitat, sense cap dramatisme innecessari ni moments ensucrats. Els regals de l’avi és la tercera col·laboració entre Ricardo Alcántara i Noemí Villamuza, precedits per Tres llàgrimes (Baula, 2020) i Ella sí que m’entén (Baula, 2021). Es podria entendre com un diàleg amb continuïtat entre els dos autors que, en el cas de la il·lustració, permetria algunes llicències d’estil personal. Ara bé, si ens concentrem en aquest títol, podem intuir que el recurs visual de representar les figures de l’avi en blau i el nen en vermell, sense fons i sense context, podria haver limitat les possibilitats de Villamuza en un entorn d’acord amb el seu aparell gràfic habitual. Davant d’una proposta arriscada sempre és difícil saber quina seria la decisió més encertada, però crec que en aquest cas deixa en excés el pes de la narració al text, sense acompanyar del tot un missatge que és profundament poètic i essencial. ALCÁNTARA SGARBI, Ricardo Noemí Villamuza Baula