1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="sCyjLhNi7T"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-secrets-de-leixample/">Els secrets de l’Eixample</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-secrets-de-leixample/embed/#?secret=sCyjLhNi7T" width="600" height="338" title="«Els secrets de l’Eixample» — Ibbycat" data-secret="sCyjLhNi7T" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9904-261-9.jpg547800Premi Enric Valor de literatura juvenil, del multipremiat Mariano Casas. Un noi de disset anys deixa enrere el poble per matricular-se a la universitat, i casualment aconsegueix a molt bon preu un allotjament cèntric i en bon estat. La dispesera, una anciana ressentida, però, és excessivament controladora. Dir que no ha tingut sort a la vida i que ha patit circumstàncies tràgiques l’hauria de disculpar. Malgrat tot, es comporta de manera odiosa. El protagonista descobreix la mort misteriosa del marit i, encara més, la tràgica defunció de la neta, amb qui el jove s’arriba a obsessionar. En més d’una ocasió hem celebrat les ficcions que s’esdevenen fora de Barcelona, i més encara si tenen aquest component d’intriga. Malauradament, per al nostre gust, les incògnites al voltant de la neta desapareguda es resolen massa aviat, i la tensió amorosa entre el protagonista i la noia que l’ajuda en la seva investigació es deixa, literalment, per al final. També trobem que el relat se centra de manera redundant en com és de roïna la viuda malcarada. CASAS, Mariano Edicions del Bullent