1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="jE9Tm5UJvq"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-temps-de-sara/">Els temps de Sara</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-temps-de-sara/embed/#?secret=jE9Tm5UJvq" width="600" height="338" title="«Els temps de Sara» — Ibbycat" data-secret="jE9Tm5UJvq" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9904-095-0.jpg140140La Sara és una adolescent que en fer setze anys experimenta un canvi inaudit: hi actua un gen hereditari que la duu a viatjar involuntàriament en el temps. Tot acceptant la pròpia condició (els seus temps, en plural) creixerà, coneixerà l’amor i aconseguirà que els pares es reconciliïn. Un plantejament suggestiu resolt amb correcció (d’aquí que hagi obtingut el 31è Premi Enric Valor), però no gaire més. Majoria de personatges moralment bons, uns antagonistes d’escassa entitat i un fil que creiem que hauria valgut la pena estirar: la pirateria i la qüestió morisca al País Valencià al segle XVI. Lamentem, ja que desentona de la intenció d’il·lustrar una època històrica, la confusió terminològica: la Sara no porta sotana quan accedeix al passat, sinó un humil hàbit de monjo. I a començaments d’aquell segle ningú menjava creïlles (patates) a Europa. ARENAS, Lucía Ed. del Bullent