1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="vV6LVFSZpS"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-tres-animals/">Els tres animals</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/els-tres-animals/embed/#?secret=vV6LVFSZpS" width="600" height="338" title="«Els tres animals» — Ibbycat" data-secret="vV6LVFSZpS" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16003-71-6.jpg571800A mitjan anys vuitanta del segle passat, entre les persones que escrivien per als infants i joves a Catalunya triomfava l’anomenat «realisme crític», i qualsevol cosa que sortís gaire del patró de la tendència era observada amb recel per la nova comunitat literària de llavors. Poc després, unes poques persones de demostrada inquietud, com Elena O’Callaghan, van practicar el «realisme bestial», que era una manera de recuperar la llibertat formal de la faula a través del recurs als animals parlants per, en realitat, mirar de prendre’s les coses literàries amb més humor i sense tanta intenció socialitzant. Els animals es podien permetre ser moralment incorrectes o senzillament trotar directes cap a l’aventura, sense demanar excuses. Mercè Roureda, protagonista del conte de Pep Molist, editat per Takatuka, és una escriptora que ben podria ser d’aquesta tendència literària, amb el seu porquet paleta, la seva vaca excursionista i el seu talp periodista, però la cosa canvia el dia que fa un retir al bosc per assadollar la inspiració a les fonts directes de la natura animada i es troba «muntanyetes de terra, taques i tifes al voltant de casa seva. Ara, també hi havia nius de formigues, teranyines, núvols de mosquits… i fins i tot una llodriguera». Els acrílics gratats i els llapis de Kim Amate, responsable també de la maquetació d’Els tres animals, miren de copsar els dos registres: d’una banda, el dibuixant representa els personatges metaficcionals d’animals humanitzats, així com el personatge de la mateixa escriptora, en clau de ninotaire. De l’altra, reserva la representació naturalista per als animals que apareixen al voltant de la casa del bosc, com el porc, que, després d’apropar-se a l’escriptora, «va fregar-se l’esquena damunt el conte i se’n va anar, camí enllà». El xoc que patirà Mercè Roureda en adonar-se de la brutal i tendra senzillesa de les bèsties la farà plantejar-se un canvi d’estil. És clar que el que pot passar després en la quotidianitat d’una vaca de debò només es podria explicar amb el permís de Joan Maragall. MOLIST, Pep Kim Amate Takatuka