1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="QhDSF178iZ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/em-dic-a/">Em dic A</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/em-dic-a/embed/#?secret=QhDSF178iZ" width="600" height="338" title="«Em dic A» — Ibbycat" data-secret="QhDSF178iZ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18558-01-6.jpg182277«Si ningú no coneix les nostres històries, mai no sortirem d’aquest lloc», diu l’A, el narrador d’aquesta història colpidora sobre els camps de refugiats. Com ell, la resta de nens que apareixen són anomenats per una lletra majúscula que reflecteix la cruesa de la pèrdua d’identitat. El seu dia a dia consisteix a buscar menjar enmig de les escombraries i a distreure’s en un camp on són els més febles entre els febles, ja que han perdut tots els familiars fugint de la guerra. L’autor diu que es va veure obligat a escriure aquest llibre quan va veure les imatges d’uns nens que recollien molles de pa enmig del fang en un camp de refugiats. La seva és una denúncia demolidora de la falta d’humanitat d’un món que permet que hi hagi infants indefensos i encallats en un camp, sense possibilitat de passar una frontera, i encara menys de tornar a un món que la guerra ha esborrat.  Em dic A és una novel·la imprescindible per no oblidar una situació tan dramàtica com real. Tot i la cruesa del que s’explica, el fet que es narri des de la mirada innocent del nen protagonista la farà propera als lectors de la seva mateixa edat. A més, hi poden trobar valors universals, com la necessitat d’una família que ens protegeixi o la necessitat d’ajudar els més vulnerables. Davant de la pèrdua d’identitat lligada a no tenir cap documentació, hi ha també una reivindicació del paper de les paraules com a eina que permet teixir noves històries de vida. Finalment, per sobre de tot, valorem el missatge d’optimisme que desprèn l’obra quan convida a caminar sempre endavant per trobar una sortida a tanta injustícia. TASANE, Steve Maria Rosich Kalandraka