1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="2yS4S33bbn"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/em-venc-el-millor-amic/">Em venc el millor amic</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/em-venc-el-millor-amic/embed/#?secret=2yS4S33bbn" width="600" height="338" title="«Em venc el millor amic» — Ibbycat" data-secret="2yS4S33bbn" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-6613-731-7.jpg318492En el marc de la saga «Em venc…», que Care Santos ha anat creant i escrivint al llarg dels darrers anys, ens trobem ara amb aquest nou conte en què el que es ven és el  protagonista, l’Òscar, com a millor amic. La raó no és altra que la barreja de sentiments d’enuig i enyorança vers la seva millor amiga, la Nora, que ha canviat de classe i ha trobat una nova amiga. La història és circular, amb un to d’humor suau i positiu i sense voler anar més enllà que entretenir amb la seva lectura. Malgrat aquesta intencionalitat, la trama es desenvolupa amb un ritme massa forçat. El pas de tenir a no tenir l’amiga de l’ànima és brusc. Semblaria com si el que realment dóna intensitat a l’argument és arribar al sentiment d’empipament i rancúnia de l’Òscar per arribar a la solució de la venda, punt central de l’argument i justificació de l’obra. Si bé el camí cap al desenllaç segueix una trama més coherent i és la part més ocurrent de l’obra, no justifica la necessitat que sents al llarg de la primera part d’arribar a nus i final. Els personatges sovint són massa previsibles, i en alguns casos, caricaturescos: un pare fatxenda que és una figura de la televisió o una mare sempre comprensiva que treu el seu fill de tot mal pas, com és el cas. Les il·lustracions de Mercedes Marro són també un exemple de l’absència de noves aportacions estilístiques en aquesta història. SANTOS, Care Mercedes Marro Cruïlla