1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="CxsYBtaXNv"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/embolic-a-la-biblioselva/">Embolic a la Biblioselva</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/embolic-a-la-biblioselva/embed/#?secret=CxsYBtaXNv" width="600" height="338" title="«Embolic a la Biblioselva» — Ibbycat" data-secret="CxsYBtaXNv" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-7349-9.jpeg367535Potser hi ha qui creu que la feina de bibliotecària és senzilla, però si llegeix aquest llibre comprendrà que està equivocat de mig a mig. Només cal que vegi les dificultats que té la senyoreta Zebra per trobar algú que reuneixi les aptituds necessàries per encarregar-se de la seva estimada Biblioselva mentre ella està de vacances. La novel·la presenta una estructura repetitiva a mesura que van passant per la biblioteca els diferents animals aspirants a la posició d’auxiliar. Aquesta construcció afavoreix la comprensió i permet seguir la història amb certa facilitat. L’autora, a la vegada, és prou hàbil per jugar amb les característiques de la fauna que va apareixent per tal que cada episodi, malgrat ser similar, tingui prou originalitat. Val a dir que algunes situacions són més reeixides que d’altres. La relació entre l’aparició de cada bèstia amb les seves especificitats i el que passa al relat afavoreix el joc durant la lectura. La decisió d’anar acumulant les qualitats que es requereixen per obtenir la feina també rema a favor d’aquesta intenció juganera i, al mateix temps, incrementa la complexitat de la lectura. El text s’acompanya de les expressives i clares il·lustracions de César Barceló, que, tot i no aportar nova informació, sí que poden ser una bona ajuda per acabar d’entendre la globalitat de l’obra. Amb aquesta narració, Irene Verdú no només ha aconseguit guanyar el premi Emili Teixidor, sinó que també ens apropa a les interioritats d’una feina que coneix de llarg. Ocasionalment, l’escrit cau en algun lloc comú –les bibliotecàries fan servir expressions cultes i pomposes–, però, en general, és una proposta que mena a gaudir i a estimar les biblioteques i les persones que hi treballen, siguis de l’espècie que siguis.   VERDÚ, Irene César Barceló La Galera